D'ençà que ens hem confinat a casa per culpa de la pandèmia que afecta el món, sembla que els nostres polítics han descobert sobtadament el comerç local, li han donat la importància que es mereix i han escampat pertot arreu de les xarxes socials invitacions perquè la gent hi faça les seues compres. No sols per una qüestió de proximitat geogràfica a fi d'evitar-ne desplaçaments innecessaris sinó sobretot per la qualitat dels seus productes i perquè alhora amb eixa acció ajudem a mantindre els negocis dels seus propietaris que, en la majoria d'ocasions, són veïns del barri o, fins i tot, amics o coneguts de nosaltres mateixa. És en moments com els actuals, envoltats d'incerteses i de pors, quan les persones fan més cabal de les qüestions sentimentals atiades per la classe política que aprofita per mostrar la seua cara més solidària i amable. El comerç local fa temps que és als nostres carrers i barris, tot i que sembla que alguns l'han descobert ara en ple Estat d'Alarma.

Tanmateix, eixe comerç de proximitat no travessa des de fa temps una bona salut. En termes mèdics, podríem dir que encara és viu però pateix una sèrie de problemes i entrebancs que han malmès la seua situació considerablement. La qüestió caldria buscar-la fa dècades enrere quan van proliferar a dojo les grans superfícies comercials amb el vistiplau, precisament, dels polítics que ara malden per evitar l'enfonsament del xicotet comerç. Els mateixos que amb la seu mà han permès la instal—lació de supermercats pertot arreu dels seus termes municipals amb els quals el comerç casolà no pot, de cap de les maneres, competir ni en el preu dels seus productes ni en la seua varietat. I, per descomptat, en la capacitat logística i de distribució de les grans cadenes comercials que, fins i tot, porten els productes a casa. Han d'aportar-hi altres elements intangibles com el tracte personalitzat amb el client que, a l'hora de la veritat, resten en un segon plànol. Els preus més assequibles fruit de la producció en economies a escala i la varietat a l'hora d'escollir els productes de la cistella de la compra solen guanyar sempre. En eixa qüestió, preu i quantitat, els polítics no tenen res a fer en una economia de lliure mercat i en un món globalitzat que s'encarrega de repartir tot tipus de productes en poques hores des d'una banda a l'altra del món. Ara, però, els polítics sí tenen molt a dir pel que fa al planejament i l'ordenació territorial dels seus municipis.

Una ullada a les nostres comarques és suficient per assabentar-se'n de totes les conseqüències que s'han succeït a partir de la proliferació de centres comercials als municipis, tant pel que fa a la minva del teixit comercial local com a la vertebració social, especialment en usos i costums socials. Anar als centres comercials esdevé en un acte que ha pres embranzida a les famílies d'ençà que s'han implantat als pobles. El Camp de Túria no és aliè a eixa tendència que es viu arreu del país i representa, a grans trets, eixe creixement exponencial de superfícies comercials que creixen a costa dels xicotets negocis que tenen, cada volta més, molts problemes per sobreviure-hi. Seria bo que els polítics es prengueren més seriosament la qüestió del xicotet comerç i que eixa preocupació no es limite sols a determinats moments. Han de deixar de continuar amb la seua tàctica de signar en una mà els permisos i les autoritzacions municipals perquè s'instal—len centres comercials enormes mentre per l'altre costat es dediquen a demanar als seus veïns que compren en comerços menuts que sempre juguen amb un desavantatge evident. Calen moltes dosis d'empatia que s'han de demostrar amb fets tangibles. Seria bo que eixa sobtada moda pel comerç local no s'acabara tan bon punt finalitze el confinament.