L'actual crisi que estem encara travessant s'està suportant gràcies als serveis públics, però de tots ells el que, donades les característiques de la situació pandèmica, està a la banqueta és l'educació, especialment la d'infantil i primària.

La covid-19 ha paralitzat els centres escolars i el fonamental treball dels docents públics s'ha vist afectat de forma crítica. La situació malauradament ens ha superat a molts i els col—legis no han sigut una excepció, però sembla, a jutjat per experiències personals i comentades, que els centres no han reaccionat massa bé ni s'han adaptat com cabia esperar amb el pas de les llargues jornades de confinament. Tot i ser imports aquestes impressions i la possible afectació a milers d'escolars és clar que no es poden generalitzar i no poden tacar la feina de tots els docents.

La qüestió que sí resulta evident és que el tancament de centres a fet baixar el nivell de treball als docents, especialment d'infantil i primària. La quantitat (i tal volta la qualitat) del treball s'ha reduït significativament, amb el fre en l'assoliment de continguts i la més important manca de socialització i rutines dels infants. Juntament amb aquests fets, que són ja greus, la conciliació familiar s'ha complicat exponencialment. Moltes treballadores i treballadors, mares i pares també, s'han anat incorporant al treball o han estat teletreballant i els menuts han continuat a casa,€Amb escoles tancades els avis tornen a ser els salvavides, però són també la població de major risc. Tot molt bé, mentre el cafè i la cervesa tornen a les terrasses.

Amb aquest greu panorama, del qual la gran majoria de progenitors en som conscients, i en conseqüència comprensius, molts treballadors han perdut el seu lloc de treball, han sofrit ertes o han vist reduït el seu salari. Però els docents no, continuen íntegrament amb el ser sou, tot i que la seua feina ha deixat de ser, i de suposar, el mateix. No conec en detall les condicions dels sanitaris però diria que tot i estar, literalment, al peu del canó no tenen la mateixa situació que els docents a pesar de ser tots funcionaris o treballar per a l'administració (i tinc present la condició de ser funcionari de carrera o interí, i el nivell de funcionariat).

Per tot açò ara que es va apropant la "paga extra" no estaria de més que la destinada als docents d'infantil i primària es poguera destinar a altres servidors públics, a millorar condicions o a ajudar allà on més falta faci, que malauradament opcions tenim. Entenc que els diners i recursos públics no són il—limitats i que per tant en temps excepcional i de necessitat s'haurien de destinar en funció de la realitat que es viu, la mateixa realitat que va ha fer que, amb l'estiu en mig, els alumnes estiguen al menys sis mesos sense classes€L'administració pública és una, i tot i les competències en la gestió de cadascuna una crisi com aquesta bé mereix una gestió coordinada

Si un fet així, on les escoles estan tancades mentre la resta de la societat torna a alçar la persiana,no mereix una gestió excepcional, no se que ho farà.