Benassal, a l'Alt Maestrat, celebra hui els 775è aniversari de la seua carta de població, atorgada per Balasc d'Alagó a Berenguer de Carratalà, el 3 de gener de 1239.

És l'Arxiu Municipal d'aquesta vila, que conté el pergamí original amb el «segell penjant», com ho recull el professor Pere-Enric Barreda, al seu llibre «Les Cartes de Població del Maestrat», obra editada pel Centre d'Estudis del Maestrat. Aquest interessant treball del professor Barreda, agrupa diverses cartes de població d'aquesta comarca septentrional del nostre País, des d'Albocàsser a Benafigos, Peníscola o Tírig.

La traducció al valencià de la carta de poblament de Benassal, del mossèn valencià Joaquim Garcia Girona i de Barreda, ens permet fer-nos càrrec de la situació de Benassal al segle XIII i de la fundació de la vila. Així, «nós, Balasc d'Alagó, amb la present escriptura per sempre valedora, us donem per poblar a vós, Berenguer de Carratalà, una heretat nostra que és en terme de Culla, que es diu Benassal». La carta especifica que Berenguer de Carratalà i els seus successors, reben «molins, molinars i llocs aptes per a fer molins amb totes les dites coses». Els pobladors i habitants i «successors vostres, sigueu poblats a Benassal segons els bons furs, usos i costums de Saragossa», per tal de poder ser «francs, lliures i immunes a tot mal ús, fur i costum, i aliens per complet a tot altre servei no degut». Balasc d'Alagó prometia «en fe de Déu i amb la nostra lleialtat», que si els repobladors eren «bons i fidels i lleials vassalls nostres», serien «custodiats, defensats i mantinguts». Així ho establia Balasc d'Alagó, per «aquesta carta confirmada per la garantia del nostre segell penjant». Per la seua part, Berenguer Carratalà, «per mi i per tots els pobladors i habitants de dit lloc i per tots els nostres successors, prometem i concordem de bona fe i sense engany que serem bons i fidels i lleials vassalls en tot a vós, en Belasc d'Alagó i als vostres successors». En presència de diversos testimonis, com Romeu, capellà de Morella o Alegre, justícia de Morella, va ser «Feta la carta el dia 3 del mes de gener de l'any 1239», hui fa 775 anys. Benassal ha estat una vila molt lligada a la meua infància, degut a que durant l'estiu, acostumava a passar uns dies, amb els meus pares i les meues germanes, en aquest poble de l'Alt Maestrat, amb gent noble i oberta, que acollia aquella família que venia de la Ribera Alta. Recorde que mon pare ens parlava de Carles Salvador, mestre de Benassal de 1916 a 1934, capdavanter en la recuperació de la nostra llengua.

És per això que en aquesta vila hi ha, des del 2002, la Fundació Carles Salvador, que custodia el llegat del mestre de Benassal. Els 775 anys d'història de Benassal, des de la seua Carta de Població, ens parlen d'una llarg camí, de dones i d'hòmens que al llarg de la història, han estat fidels als principis fundacionals d'aquesta vila de l'Alt Maestrat, que hui celebra la seua data fundacional.