El peix és un aliment molt indicat per qualsevol dieta que tinga com objectiu la pèrdua de pes. Però és quelcom més que això. El peix, amb l'oli d'oliva, els cereals, els llegums, la fruita i les hortalisses, és la base de la dieta mediterrània, garantia d'una alimentació bona, equilibrada i saludable. És també una font d'energia i vitamines molt important i s'aconsella el seu consum, com a mínim, tres vegades a la setmana i almenys una d'elles de peix blau, si bé el més recomanat es consumir dues vegades a la setmana peix blau i altres dues peix blanc. Les persones amb malalties càrdio-vasculars, poden augmentar el consum de peix blau fins a quatre vegades en aquest període.
Molta gent es pensa que el contingut proteic del peix és inferior al de la carn, i això no és cert. Es pot dir que el peix i la carn tenen una composició en nutrients molt semblant però amb la particularitat que els greixos que acompanyen el peix són beneficiosos per la salut, mentre els de la carn no ho són.
La carn de peix es caracteritza pel baix contingut de greixos i sodi, així com un alt índex de vitamines A, B1, B2, B5, B6, biotina, B12, C, D, i E, a més de calci, magnesi, fòsfor clor, iode potassi i proteïnes. A més, el percentatge d'hidrats de carboni és nul en el peix, mentre en els mol·luscos està al voltant de, només, un 1-5 %.
L'anomenat peix blau és més greixós, i saborós, que el blanc. I és per això que n'és de bo. Cal recordar que el contingut de greix és principalment d'àcids grassos insaturats (oleic, linoleic i Omega 3), greixos amb efectes saludables per a l'home, que ajuden a disminuir el nivell de colesterol en la sang, milloren la seva fluïdesa i contribueixen a la prevenció de malalties càrdio-vasculars i de l'arteriosclerosi. Està mèdicament demostrat que aquelles poblacions amb una dieta rica en peix tenen una menor incidència de malalties càrdio-vasculars gràcies als àcids grassos Omega-3.
És difícil arribar a fer una classificació del peix segons el seu greix, ja que una mateixa espècie pot tenir valors variables al llarg del seu cicle vital. Però de manera comuna s'accepta una divisió en tres grups: Peix blanc amb un contingut de greix inferior al 2% (llobarro, lluç, la palà i el rap); peix blanc semigras amb uns valors de greix que volten el 2-6% (besuc, l'escorpa, l'orà o el rèmol); i el peix blau que dóna uns percentatges de greix que van del 8 al 15% (tonyina, el bonítol, l'aladroc, la cavalla i la sardina).
El peix és un aliment delicat que hem de manipular amb molta cura per tal d'evitar que es faça malbé. Així cal mantenir-lo en tot moment a temperatures molt fredes, per obtenir una correcta conservació. Al punt de venda cal que estiga sobre una superfície inclinada i cobert amb gel que es canviarà periòdicament. No és aconsellable guarnir-lo amb ornaments de plàstic o julivert per sobre ja que poden provocar un deteriorament més ràpid.
Com triar el millor peix
A l'hora de comprar peix fresc hi ha uns criteris que ens seran de molta utilitat per conèixer la seva frescor. Hi ha unes zones que hem d'examinar i que ens indicaran el grau de frescor.
Ulls: Els ulls han de ser esfèrics, amb la pupil·la sortida, transparents i de còrnia neta i brillant. Hem de descartar el peix amb els ulls enfonsats i foscos.
Ganyes: Les ganyes han de tenir un color roig o rosat intens i brillant (segons espècies), suaus i relliscoses. Desconfiem del peix amb ganyes groguenques i amb mucositat.
Pell o escata: La pell és suau i relliscosa, separant-se amb dificultat de l'espina. Les escates han de ser abundants i, en general, difícils de treure. Rebutgem el peix que no tinga la pell humida, un color sense brillantor i les escates soltes.
Cavitat abdominal: La pell que cobreix la cavitat abdominal ha de ser brillant, neta, suau i difícil de treure. La sang ha de ser de color roig brillant, mai mate o marró.
Carn: La carn ha de ser ferma, llisa i elàstica, mai tova o granulada.
Olor.- El peix fresc fa una olor agradable com d'algues marines. Si fa olor agra descartem-lo sempre.
Igualment tenim al nostre abast uns senyals que ens permeten comprar marisc fresc.
Els crustacis de cos allargat (gamba, llagostí cigala) són frescos quan la unió entre el cap i l'abdomen no esta ennegrida, és difícil la separació d'aquestes parts, tenen olor suau de mar i la carn de color blanc/rosat.
Al contrari, no serà fresc quan tinga la unió ennegrida, una separació fàcil, un olor tirant a l'amoníac i la carn tova i d'un color groguenc /verdós.
Reconeixem la frescor dels mol·luscs bivalves(cloïssa, musclo, tellina) per la seva olor intensa de mar, la gran resistència a l'obertura de les seves valves, el ràpid que es tanquen si estan obertes davant del més lleu estímul, el líquid interior és transparent, clar i abundós i la seva carn és consistent.
En canvi no acceptem aquells que facen una olor desagradable, les valves s'obren fàcilment, no reacciona als estímuls, el líquid intern és tèrbol i escàs i que tinguen la carn tova i arrapada a la petxina.
Els mol·luscs cefalòpodes (calamar, sépia, polp) frescos es caracteritzen per tenir la seva pell brillant, una olor agradable, una unió ferma dels tentacles i el cos i la carn densa i elàstica (els dits no han de quedar marcats al prémer). Per contra no estaran frescos aquells que mostren una pell arrugada i la carn poc consistent (els dits queden marcats).
