La primera jornada del XXI Festival de Pirotècnia Ciutat de Castelló ha tingut poc de festival. Als castells de la nit del dissabte del Pregó continua la tònica de la mediocritat. Sempre hem cregut que els focs de la primera nit de la Magdalena haurien de ser singulars, per ser la vespra de la festa plena i pels forasters que ens visiten.
Després dels moments inicials, correctes, del castell de la Pirotècnia d'Altura, de figures combinades amb bengales de perles de colors, s'ha passat al llançament allargassat d'elements aïllats. Els cas era que la manca de ritme deslluïa l'exhibició de carcasses flor, bicolors o en forma de doble estrella.
Era una llàstima, perquè amb un sentit progressiu aquelles figures haurien lluït molt més. Ni les clàssiques sèries de palmeres han impressionat el públic en esta nit. El joc de bengales verdes rematat per carcasses ha estat bonic. El final, com passa en estes ocasions, ha estat purament acumulatiu, amb carcasses rematades per trons.
