La mascletà va començar amb combinació de traca xinesa i trons, que van donar pas a la fase dels xiuladors rematats per més trons i coeteria de perles roges. Una carcassa de llums roges, pròpia des de sempre d'un foc nocturn, va culminar esta fase de qualitat.

El problema va ser el manteniment del mateix nivell de soroll dels xiuladors, quan ja s'havien desfermat els esclats de l'artilleria terrestre, en ple creixement. En una mascletà, la gestió dels xiuladors i roncadors és sempre un dels punts on els pirotècnics més perícia tècnica demostren. Els xiuladors sense progressió poden arribar a ser monòtons o bé, quan no mostren cap evolució de soroll, discordar amb el conjunt. La fase central de la mascletà ha estat la més llarga, fins ara, de la Magdalena.

Però en la mascletà tot no és la durada, una certa originalitat i el contrast d'intensitats també hi importen. De fet, en l'última fase de l'espectacle, l'enllaç del terratrèmol terrestre, correcte, amb el foc aeri final no ha sigut de prou qualitat. Podríem dir que en les etapes de la fase final els xiuladors han estat substituïts per sèries de coeteria, millorables en espectacularitat i també en intensitat. El millor del final ha estat la volcanada de perles verdes, rematades per trons. La incorporació d'elements de color, propis de la tradició dels castells, ha estat interessant.