L'escriptor davant la seua Olivetti o davant el teclat de l'ordinador desitjant que la inspiració el trobe treballant. Aquesta és una imatge molt recurrent, fins i tot tòpica, i serveix per a fer-nos una idea molt aproximada de la imatge que a tots ens ve al cap quan pensem en l'actitud de l'escriptor en el seu lloc de treball. Com en tants altres casos, ha estat el cinema qui ha contribuït a forjar aquesta imatge i encara la podríem precisar un poc més: l'escriptor en qüestió va despentinat, amb pantalons curts i camiseta trencada, té una tassa de café al costat, un cendrer ple de burilles i un escampall de papers arrugats al voltant. La imatge de la desesperació i de l'eterna voluntat perfeccionista, la recerca del mot just que done sentit a la idea que ha pres vida al seu cervell i que no sap com posar en negre sobre blanc.
Així em trobe ara perquè no sé de què puc parlar. Faig memòria i recorde el meu últim dia de platja. Hom diu que els britànics (no els que venen al FIB, eh) són grans lectors que converteixen cada estiu les platges mediterrànies en immenses biblioteques a l'aire lliure. Cada remesa de turistes que descarreguen els operadors turístics a les nostres platges, arriba amb la maleta plena de llibres en paperback, edicions barates de grans supervendes, o clàssics de la literatura anglosaxona. No són llibres que guardaries en els prestatges de ta casa, sinó que són per a consumir en vacances, mentre prens el sol de recel amb una cervesa a la mà. Quan acaben els seus dies de descans, aquests mateixos turistes revenen per quantitats simbòliques o fins i tot regalen els mateixos llibres a la següent tongada de turistes. De fet, hi ha una llibreria a la platja d'Alcalà especialitzada en aquest tipus de llibres.
Però ¿què ocorre amb els estiuejants castellonencs? ¿Empaqueten llibres en les seues maletes i bosses de viatge o prefereixen consumir el temps de descans en una terrassa, veient passar la gent davant un gintònic mentre conversen sobre qualsevol cosa?
Hi ha un mantra que cada estiu es repeteix en bucle: a l'estiu llegim millor i més tranquil·lament. Els lectors es prenen el temps que no han tingut a l'hivern per a embarcar-se en novel·les més llargues, en biografies i memòries, en clàssics. Si ho acceptem, haurem d'acceptar l'existència d'un gènere literari específic per a entretindre les hores d'oci estiuenc.
La realitat és una altra
Però des d'un punt de vista empíric, la realitat és una altra. D'entrada, a la platja, el whatsapp, el txonisme i el «yo la dije» guanyen per golejada a la lectura. I si ens fixem en els papers, les revistes i la premsa esportiva juguen la Champions en detriment de la lectura de llibres que juga l'Europa League. I això que alguna cosa té l'estiu, amb la seua indolència i el seu temps buit, que convida a perdre's en uns altres mons. ¿I quins millors mons que els que ofereix la literatura, tot i que siga de consum? Jo, per exemple, he xalat la gana amb «La balada del bar Torino», un al·legat sobre el futbol i la literatura, amb la ciutat de València com a fons i territori únic de somnis i realitats.
«Intriga» pot ser una paraula clau per a les vacances, poblades de fantasmes ben tangibles, perquè les moltes hores buides propicien l'avorriment, o les cavil·lacions sense final sobre el destí personal o l'humà. Fantasmes que cal foragitar a colp d'entreteniment. Quan el tedi treu el cap per l'horitzó no hi ha res millor que un bon volum d'intriga o d'aventures. Se m'ocorre una bona idea com a campanya de foment per a la lectura: llibres pensats per a «matar» preocupacions i fantasmes. Jo els he matat amb «El caso Forlati» i «La fallera calavera».
Tots aquests títols van posant ordre a poc a poc en aquest aparent trencaclosques que és el llibre d'estiu. En general, es tracta de llibres en edicions de butxaca, lleugers de transportar per a poder dur-los a la platja o a la piscina i no massa profunds. Llibres de pensament lleuger, d'història ben contada; llibres desenfadats, d'aventures. Temes, estils, gèneres summament variats, perquè l'estiu dóna de si per a una barreja dels llibres que durant l'any s'han fet grans al costat de llibres que s'han editat precisament per a l'estiu. I és que, de fet, ningú sap realment quins gèneres o per què un llibre triomfa. És més: si jo ho sabera, ja faria temps que tindria una editorial.
Ah, i com a consell, us recorde una cosa: els nanos no solen deixar llegir en pau i prefereixen que els proporcioneu una pilota que no que els endosseu un llibre. Perquè no us deixaran tranquils, i caldrà que guardeu els llibres fins l'estiu vinent, o haureu de vendre'ls als nous llogaters de l'apartament de la platja que ara ocupeu.
