Un amic amb un cervell privilegiat sempre diu que les coses tenen la importància que li volem donar. Amb açò no pretén afirmar que tot és relatiu i altres barbaritats acceptades per tots amb massa alegria, sinó deixar la constància que coses que el pas del temps demostraran menors ens van semblar una muntanya, o coses veritablement greus seran obviades per tots bé siga perquè no ho entenem, o bé perquè no tenim valor, o ganes, o no convé, o no paga la pena, enfrontar-se a elles.
A mi veien el desgovern de l'estat i els telenotícies em donen ganes de ficar-me el barret i marxar a l'estil de Rehtt Butler, dient un «francamente querida eso no me importa», i estic convençut que aquest sentiment és compartint per molt de vostés. I han de saber que alguns polítics és el que volen, que marxem i abandonem dient que no ens importa. Els «líders» de Madrid estan demostrant que el govern, la democràcia, el bé comú, el diàleg, els acords i el seny, no tenen gens d'importància, per ells l'única certesa són les seues ambicions personals i que demà serà un altre dia i així anem.
La facilitat amb la qual la política i els mitjans de comunicació conviuen amb aquest teatre és esfereïdora. Des de fa mesos els debats que realment importen s'han deixat de costat i s'han substituït per sainets, que poden ajudar al fet que alguns mantinguen el poder, però a costa de desmotivar a milers de ciutadans que deixaran de creure en la nostra democràcia, amb tots els riscos que això comporta.
Per ficar un exemple, fa tres anys el tribunal de justícia de la Unió Europea qualificava, la llei hipotecaria espanyola d'abusiva. I la realitat és que tres anys després no ha canviat res. Els bancs han afluixat alhora d'aplicar-la, perquè de tant que apretaven començaven asfixiar a massa famílies. La societat considera que cal canviar eixa llei. Ara hi ha una majoria al parlament que així ho creu, però d'açò no es parla i si vosté per desgràcia perd el treball i té una hipoteca, de sobte veure les orelles al llop, un llop que tindrà al seu abast una llei abusiva, estarà indefens i sols ell decidirà la crueltat amb la qual actuarà.
Un risc al qual no cal exposar a ningú. Hi ha una majoria en el parlament espanyol que vol canviar eixa llei, i com eixa d'altres, la llei Wert, la reforma laboral, l'impost a les plaques solars. Però en volta de parlar d'atur, de model productiu, de salaris, de pensions, ... portem setmanes parlant de dates d'investidura, de rodes de premsa, de silencis i de terceres eleccions. Ningú està negociant acords, sols estan pressionant per aconseguir el poder.
El cas del PSOE és de traca, mai l'expressió «donde las dan, las toman» havia tingut tant de sentit. Després de passar-se setmanes, responsabilitzant a la no abstenció de Podem del seu fracàs, ara veuen com a ells els responsabilitzaran d'unes terceres eleccions, com si això fóra el realment important, si les fem o no. I no, no és el més important, igual que abans el més important no era si governava Sánchez o Rajoy, el més important ho hem dit abans, és el que i el com. No és definitiu, però és un primer pas.
Saben una cosa, prompte arribaran dies en els quals tindrem moltes ganes de marxar i dir que estem farts d'aquesta forma de fer política, no donar-li importància, fer com si no anara amb nosaltres i deixar que ells governen, però si ho fem, res canviarà i d'ací a tres anys continuarem amb la mateixa llei hipotecaria abusiva, que a tantes famílies ha llançat de les seues cases, com si tindre un sostre on dormir, no fóra un dret, sinó un privilegi, i a mi això sí que m'importa, i faré tot el que estiga en la meua mà per impedir que els llops guarden a les ovelles.
