Dijous, 23 de març. 14 hores. Calle Rosa Maria Molás. IV Jornada del XXIII concurs de mascletaes. Pirotècnia Global Foc SL. Durada: 5, 26 min. Valoració: 7.

L'inici de la mascletà va semblar esperançador, sobretot perquè, després d'un bon joc de coeteria aèria, amb unes impressionants volcanades de perles verdes i grogues, les millors que s'han vist fins ara en esta Magdalena, va començar un diàleg digital, d'eco calculat, entre estos coets i el foc terrestre. Era com un intercanvi, un anar i vindre de l'aire al terra. Però després, quan l'espectacle es va centrar en el desenvolupament de terratrèmol terrestre, els pirotècnics es van entestar a mantindre una coeteria amb xiuladors sense crescendo. És esta una qüestió central, en la nostra opinió, en la valoració d'una mascletà. Al principi es partia d'un nivell equilibrat de soroll del cel amb el terra, però a mesura que el terratrèmol de terra anava augmentant el volum de soroll deixava més i més absurda la coeteria.

Certament, l'enllaç de la nova coeteria amb la cloenda terrestre va estar calculat al segon, però el final va quedar una mica pobre, massa brusc per al que feia esperar el ritme que havia tingut la mascletà durant el seu desenvolupament.

Castell de la nit del dimecres

Era el primer castell d'esta Magdalena, i esperàvem amb interés poder veure l'espectacle d'una pirotècnia tan «exòtica» com Pibierzo, encara que, després de contemplar la mascletà que van llançar dimarts, no n'estàvem ja massa esperançats, que diguem. I, efectivament, el castell de la pirotècnia lleonesa no va ser res de l'altre món, i en moltes ocasions ens va recordar aquells lamentables «castells de dissabte del Pregó», que durant tants anys van donar una trista impressió de pobresa pirotècnica a l'inici de les nostres festes fundacionals.

I és que podríem pensar que la pirotècnia del Bierzo va traure del seu magatzem tot el «material menor» de què disposava: xiuladors, bengales, llums multicolors? Només hi hauria faltat veure els cuquets i els llums amb paracaiguda. I, sovint, suplia amb coeteria i soroll, com si d'una mascletà nocturna es tractara, el bon material pirotècnic de què mancava, i que només havia exhibit, tímidament, a l'inici del castell. Ni una palmera com cal vam tindre. Tot van ser coets de troncs per un costat, i soques esclatant sense massa ordre per l'altre?

Per a salvar alguna part, podem parlar de les -poques-- grans carcasses esfèriques o japoneses, com una de llums blanques amb un estel interior roig de cinc puntes, i també les grans carcasses amb llums multidireccionals a la fi. El final va ser discret, amb una última fase fonamentada en el soroll, per compensar les carències de grans carcasses.

Durada: 16,25.