L'agost acaba i amb ell els dies de descans vacacional que generalment agafem en aquest període estiuenc. Uns dies que serveixen per a molt més que per a descansar, com en el meu cas: per a avançar feina per a l'últim trimestre de l'any, per a gaudir de temps amb la família i amics i fer algun viatge dels milers que encara hi queden pendents.

Enguany el destí ha estat Grècia. I em disculparan si els dic que he dedicat tanta atenció a la història i a la bellesa de cada pedra, cada monument, cada escultura o cada museu, de Tessalònica, Atenes o Delos entre d'altres, com als materials dels panells informatius, els formats dels fullets, les tanques dels monuments, l'estat de neteja i conservació o als horaris de visita. I és que salvant les distàncies, el nostre patrimoni també estarà amanit per a ser visitat d'ací a poc temps a la nostra ciutat i cal prendre bona nota del que hi ha fora del nostre territori per a saber què vols o voldries per a la nostra ciutat i com ho vols.

Viatjar enriqueix moltíssim, no els estic descobrint res, però esta vegada no sols estava impressionada veient la muralla bizantina de Tessalònica, també la manca de punts d'informació per a qui no coneix abans la llarga història de la ciutat; no estava només emocionada visitant l'Acròpoli d'Atenes, també els treballs arqueològics continuats i la forma de donar la informació als milers de visitants que rep. No estava només gaudint de la història i el patrimoni, sinó també "escollint" per al patrimoni castellonenc els millors panells informatius, les tanques més adients o les diferents formes d'exposar la informació de manera pedagògica.

Història, patrimoni, gastronomia són recursos culturals que apropen al turisme que volem a la nostra ciutat i per això estem treballant a fons per a aconseguir-ho. Cal prendre bona nota de cada detall ara que estem a la recta final dels treballs de la façana de l'Ajuntament, la recuperació arqueològica del Castell Vell o la Vila romana entre d'altres.

Però no tot va ser gaudir. Una cruel notícia va arribar tot just quan estàvem al vaixell rumb a les illes cíclades. Les imatges de l'atemptat terrorista a Barcelona colpejava a totes i cadascuna de les desenes de persones de diferents nacionalitats, races i religions que compartíem aquell vaixell. Imatges esgarrifoses, llàgrimes i dolor. En aquell moment tots vam agafar el telèfon per a informar-nos millor amb els de casa del que estava passant a Barcelona. I els puc assegurar que cada persona que allà estàvem, les de Roma, les de Marroc, les de Macedònia, les de Liverpool, les de Frankfurt o les de Detroit compartíem l'angoixa, la pena, la condemna absoluta i màxim rebuig a qualsevol tipus de terrorisme. Vam transmetre, en cada gest, en cada llàgrima i en cada paraula els valors de solidaritat, pau i convivència de forma espontània; no hi havia distincions d'origen, raça o religió. En aquell vaixell totes i tots érem Barcelona, en silenci, sense cap distinció.