I és que, de bon començament, els espectadors , traslladats a l'escenari, comboiats al voltant d'una tauleta amb una copa de bon vi de les Terres de Castelló, concretament un vi negre jove Flor de Taronger, del celler de Vicent Flors, de Les Useres, col·laborador de l'acte.

La història que David García-Intriago ens proposa en el seu peculiar monòleg, és la història mítica de Dionís, el déu comú del vi i del teatre, del riure i de la llibertat; la història de la humanitat, els secrets de la nostra societat, repassant la història que ha recorregut aquesta beguda que des de fa segles ha proporcionat aliment i alegria, d'una forma paral·lela a la pròpia història del teatre.

Sobre l'escenari del Paranimf de la UJI, amb el pati de butaques buit com a fons, es despleguen déus primordials, turcs amb gana, faraons beguts, còmics antics, bars infames, dones lliures i setmanes que són molt més que santes.

Tot això servit per un actor que es converteix en el joglar del riure, que recull la tradició i la forma dels còmics antics i la transforma en un espectacle contemporani i ancestral alhora interactua nt amb els espectadors, tot convertint-los en cor grec a la recerca de la pròpia catarsi.

Una proposta escènica recomanable, interessant i original , protagonitzada per un bon mestre que reivindica amb cada paraula la força i el poder del teatre, un element essencial en la vida humana, quasi tant com el vi, i que va servir per brindar per la vida i per l'art que tan bé reivindica la programació d'arts escèniques que el Reclam 2017 ens portarà en les properes setmanes.