Hi ha persones que neixen amb mala estrela, o això és el que pensem quan alguna coneguda nostra perd el treball, el banc la desnona de sa casa i per remat li diagnostiquen un càncer. Doncs jo no crec en les casualitats, existeix una relació causa efecte entre el sofriment intens i les malalties físiques i el deteriorament mental, allò que anomenem malalties psicosomàtiques. L'ansietat, l'estrès i la depressió ens fan més vulnerables a patir malalties greus.
Si a aquesta situació en la que ens podem trobar qualsevol de nosaltres o persones del nostre entorn, hi afegim les llargues, lentes i interminables llistes d'espera de Conselleria per obtindre el Grau de Discapacitat que arrosseguem de l'època del Partit Popular, quan es pensava que era més lluïdor un Aeroport que atendre a les persones, ja tenim el llucet que es mossega la cua: sense treball no hi ha casa, sense casa no hi salut, sense Grau de Discapacitat no hi han prestacions, sense prestacions i sense pensió d'invalidesa no hi ha casa.
Quan tot el sistema falla, l'últim recurs que ens queda és l'Administració més propera, la local, l'Ajuntament. Però que passa quan tampoc l'Ajuntament dona resposta a la necessitat d'habitatge? Doncs que ens trobem com Rocio, la protagonista de Techo y comida, davant d'una empinada, interminable i insalvable costa, sense futur.
Davant la incapacitat del Govern de la ciutat d'engegar la borsa d'habitatge que havia de pal·liar la situació d'emergència habitacional, des de Castelló en Moviment hem proposat per als Pressupostos 2018 la compra de 14 habitatges, absolutament necessaris per donar resposta a tantes i tantes Rocios com acudeixen a l'Ajuntament en busca d'eixa mà amiga.
Però com que les ajudes d'emergència són pa per hui i fam per demà i sols evidencien el fracàs del model assistencialista, també hem proposat per als pressupostos la creació de 500 llocs de treball municipal, els Jornals de Vila, treballs en benefici de la comunitat que prioritzen a les persones que més estan patint l'esclat de la bambolla immobiliària del Senyor Aznar. A més, com que el patriarcat castiga més a les dones quan les coses es posen lletges, el perfil de demandant d'habitatge municipal és el de «dona que es fa càrrec dels fills i filles, amb treball precari i sense xarxa familiar», és pel que exigirem que els Jornals de Vila ponderen positivament a les dones per aconseguir una equitat real. Propostes per avançar cap a la justícia social.
