01 de marzo de 2018
01.03.2018
La Vida en Verd

El Parc Natural de les Illes Columbretes compleix 30 anys

La declaració de la protecció fou la primera de la provincia de Castelló, quasi un any abans del Prat de Cabanes-Torreblanca

01.03.2018 | 12:26
El Parc Natural de les Illes Columbretes compleix 30 anys

El desenvolupament de la legislació autonòmica en matèria de conservació d´espais naturals aconseguí que entorns privilegiats d´arreu del territori obtingueren una figura de protecció que barrà el pas, d´alguna manera, a la depredació urbanística. En el cas de les Illes Columbretes, la protecció arribà el 25 de gener de 1988 i tot i que no estava en perill en este entorn cap pressió urbanística, la declaració de Parc Natural sí que ha servit per a barrar algunes amenaçes, com les recents iniciatives per a explorar la presència d´hidrocarburs en el seu entorn.

En el decret de la declaració, l´administració valenciana destaca que «l´arxipèlag volcànic de les Illes Columbretes és un dels espais naturals més valuosos i significatius de la Comunitat Valenciana», així com en destaca quatre dels seus trets que donen peu a la declaració de l´entorn com a Parc Natural.

Interés geològic
L´origen volcànic de les illes i el fet de que estàn situades al marge de la plataforma continental posa en valor este indret, on es pot apreciar en la forma de l´Illa Grossa les restes de la caldera del volcà que formà les illes.

Ornitofauna
La declaració considera que l´ornitofauna de les illes «compta amb importants aus marines entre les quals destaquen, per l´interés científic, les que pertanyen a espècies en perill d´extinció en la mediterrània occidental, com és el falcó d´Eleonor o la gavina d´Audouin. En este sentit, cal destacar que els terrenys del Port de Castelló albergen a la segona colònia més important del Mediterrani d´esta espècie de gavina.

La fauna terrestre
La declaració destaca «notables fenòmens de subespeciació observats en els lacèrtids i altres grups faunístics», però tal vegada, la fauna terrestre més coneguda és aquella que li dóna nom a les illes. Es tracta principalment de serps i sargantanes, amb quatre espècies endèmiques de les Columbretes, tot i que el nom s´origina arran de la denominació dels primers navegants grecs i llatins, que les inclogueren a les seues cartes amb el nom d´Ophiusa o Columbraria.

Vegetació i flora
Destaca la consideració d´ambient insular de la vegetació i de la flora, de la que la declaració ja adverteix en 1988 de la seua degradació. Tot i això, la guia del parc en destaca a dia de hui els caps blancs de Columbretes (Lobularia maritima columbretensis) i l'alfals arbori (Medicago citrina) com a espècies endèmiques. La planta predominant és el salat o sosa fina (Suaeda vera) que cobreix majoritàriament l'illa Grossa.
D'altres destacables són la safanòria marina (Daucus gingidium), el fenoll marí (Crithmum maritimum), l'espí blanc o arç de tanques (Lycium intrincatum) i la bufera (Withania frutescens).

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!