s'acosta el 8 de Març, la data que, any rere any, ens recorda que no som encara una societat igualitària, que queda molt per fer per aconseguir una igualtat real entre hòmens i dones. No ens podem limitar a penjar llaços i repetir paraules de suport. Les institucions públiques hem de mostrar públicament la nostra implicació en la lluita per la igualtat.
A Almassora, segons dades facilitades pel Servef, el passat mes de desembre, de les 1.836 persones en edat laboral inscrites com a demandants de treball, més de la meitat (el 59%) eren dones. I el que és encara més greu: el 64'21% de les persones desocupades de llarga durada són dones (488 dones front a 275 hòmens). Per no comptar la quantitat de dones que pateixen precarietat laboral (tres vegades més que els hòmens treballadors) o que cobren un 30% menys per fer el mateix treball.
I mentretant, a Madrid, l'escletxa salarial no entra a l'agenda del govern estatal. Les polítiques del Partit Popular ignoren les desigualtats en matèria laboral i econòmica que pateixen les dones cada dia. El mateix Rajoy, president de tots els espanyols i totes les espanyoles, ha donat a entendre que la igualtat salarial no és rellevant per a l'executiu.
Per als governs de Compromís, de qualsevol institució, aquest assumpte és prioritari. Ho és hui, el 8 de Març i tots els dies perquè tots aquells èxits que aconseguim en aquesta lluita seran per a nosaltres, per a les notres filles, per a les nostres nétes. A pesar que és l'Estat el responsable de les polítiques d'ocupació, som nosaltres qui assumim els esforços per fer front a la feminització de la pobresa.
Eixa i la prevenció de situacions que desenvoquen en maltractaments són dues de les àree de treball fonamental de l'agent d'Igualtat que tenim a Almassora, a partir de la contractació de la qual s'han desenvolupatnous programes pensats per al creixement personal i l'empoderament de les dones, entre molts d'altres objectius. Per fi, la perspectiva de gènere s'aplicarà a totes les àrees municipals i treballarem des de tots els departaments per la igualtat.
El govern valencià aplica també de forma transversal la discriminació positiva en tots els programes de contractació que desenvolupa. A més, subvenciona les agències d'igualtat dels ajuntaments, ha augmentat la durada dels permisos de paternitat i ha impulsat mesures tan necessàries com el II Pla d'Igualtat de la Funció Pública, entre moltes d'altres.
Però a pesar de tots els nostres esforços, és més que necessari treballar per tal de pal·liar aquesta injustícia social i econòmica que afecta totes les dones treballadores i que, en lloc de millorar, ha empitjorat en els últims anys. Ens cal un Ministeri d'Igualtat i una llei d'equiparació salarial efectiva entre hòmens i dones com la que ha entrat en vigor a Islàndia, l'estat amb menys escletxa salarial. Allí, les empreses mitjanes i grans i els organismes públics han de demostrar que tot el seu personal guanya el mateix jornal pel mateix treball, un pas fonamental per acabar amb les injustícies.
Hem fet molt de camí però estem encara molt lluny de la meta. Un any més, reivindicarem que les dones volem viure en igualtat de condicions, que no volem que ens maten i que volem cobrar el mateix que els nostres companys. Demanarem públicament que s'equiparen els nostres drets i ho farem donant suport a la vaga convocada per al 8 de Març, Dia Internacional de la Dona. És necessari detectar i sancionar discriminacions directes i indirectes per raó de gènere, que s'equiparen els permisos de paternitat i maternitat i, en definitiva, avançar cap a la igualtat real. Tot amb la voluntat que, algun dia, tots els dies ho siguen també de les dones.
