Dijous em va vindre al cap un article que vaig publicar ara fa 30 o 35 anys, sobre dues sentències per violació que em van semblar escandaloses. Ja aleshores. Recorde que una de les dues sentències absolia del delicte de violació a un home, culpabilitzant a la víctima, amb el següent raonament. La jove, havia fet autoestop a poqueta nit, després d'haver estat a les festes d'un poble. La va recollir un jove amb una furgoneta, que no tenia seients a la part de darrere. El jutge va considerar que la víctima era culpable d'haver-se equivocat de conductor i de vehicle, «poniendose en disposición de ser usada sexualmente». Esta frase és literal, i mai no se m'ha oblidat. L'altra sentència també culpabilitzava la víctima per la roba que portava. Un escàndol que al jove que jo era en aquell moment em va sublevar. L'article, que encara no sé molt bé perquè el diari va tindre la deferència de publicar-me, el vaig titular «Violar la justícia».

Que tres dècades i mitja més tard, una nova sentència em duga a la memòria aquelles, és un greu símptoma d'involució, o si més no, de no evolució d'alguns estaments. Podria dir que de la societat en el seu conjunt, però la resposta social tan contundent que vam viure el mateix dijous, em fa pensar que la societat sí que evoluciona, i que és possible que qui no estiga a l'altura haja estat el codi penal; o el tribunal. I molt evidentment i fastigosament, el vot particular.

La premsa espanyola és pràcticament unànime a l'hora de dir que no s'entén com amb el duríssim relat que apareix als fets provats de la sentència, no es considera, com a poc, la intimidació que canviaria la tipologia delictiva d'abús a violació. Però m'he permés fer un repàs a la premsa internacional que es fa ressò de la sentència del tribunal.

El cas del Frankfurter Allgemeine Zeitung és significatiu. El principal diari alemany s'ha preguntat obertament si a Espanya «no desapareix la Macho-Kultur», que és així com li diuen a Alemanya al masclisme. La BBC fa un repàs dels condemnats i subratlla entre els seus membres hi ha un professional de l'Exèrcit i un guàrdia civil. Del segon recorda que va robar el telèfon a la víctima i que es sospita que ha gravat fins a sis vídeos d'actes similars. Afortunadament per a la imatge del cos, no deuen haver advertit que el guàrdia civil forma part del grup d'atenció a les víctimes de violència de gènere. Que em sembla un escàndol majúscul!

The New York Times, parla de masclisme agressiu, i de com la sentència posa en solfa els drets de les dones a Espanya. El francés Le Monde ha titulat «ràbia a Espanya després de la condemna per abusos sexuals de La Manada de Pamplona». I subratlla la maldat intrínseca (el mot és meu) de la defensa per contractar un investigador privat i filtrar durant les sessions del judici, imatges on es veia la víctima intentant fer vida normal. Anant a classe, o somrient amb les amigues. Amb la pèrfida intenció de culpabilitzar-la.

Així estem. El món occidental, el nostre entorn sociocultural, escruta el sistema judicial espanyol, i sembla concloure que continua impregnat d'aquella vella imatge de toreros i Carmens de Bizet. No debades, especialment la BBC recorda que això passa a les festes de Sant Fermí.

Que se m'entenga bé, a mi em preocupa la reparació (impossible) del mal fet a la víctima. Sobretot això. Però també la imatge de la justícia espanyola davant de la ciutadania i als ulls del món. Perquè no oblidem que les justícies d'Escòcia, Alemanya, Bèlgica i Suïssa, no sé si alguna més, miren de reüll la justícia espanyola per decidir si s'ha d'extradir als polítics catalans reclamats pel jutge Llarena. I ara mateix es deuen preguntar, igual que jo, com és possible que pujar sobre un vehicle policial per demanar als manifestants que tornen a casa siga violència, i que cinc energúmens grans com un armari acorralen i violen reiteradament, mentre ho enregistren en vídeo, a una jove de 18 anys, no ho siga. Tenim un problema amb la justícia.