05 de mayo de 2018
05.05.2018
Opinión

Un retrat

05.05.2018 | 11:35

El 25 de juny del 2014, es va celebrar una conferència sobre «Mujer y Liderazgo» en la que entre altres persones participà la Presidenta del Círulo de Empresarios, Mónica de Oriol. En acabar la seua intervenció Josep Oliu, President del Banc de Sabadell, va proposar crear «una especie de Podemos de derechas», orientat a la iniciativa privada, perquè segons va dir, ni PP ni PSOE servien eixos interessos. I encara va afegir amb un somriure «el Podemos que tenemos nos asusta un poco».

Acabava de posar-se en marxa l´ «Operació IBEX35», consistent en fer créixer a Ciudadanos. Un partit en aquell moment encara menor, sense una ideologia clara, amb un lideratge personalista i autoritari, d'un jove Rivera amb més ego i ambició que experiència i formació. Ciudadanos era perfecte per als seus interessos.

Mal·leable, transformable a voluntat i a mig coure. El seu líder un català voluntariós, que havia aparegut en política amb un sol punt en el seu programa, acabar amb el catalanisme. Per tant, font de vots arreu Espanya. El problema dels partits d´allau, amb més màrqueting que substància, amb llocs en les llistes que militants, és que un creixement exponencial obliga a obrir les portes de bat a bat i a llevar filtres. De forma que acabes fent llistes amb sets i huits i cartes que no lliguen.

Castelló és un bon exemple del que dic. Recordem que poques setmanes després de les eleccions, va dimitir una regidora de Ciudadanos en mig d´un drama mai no explicat, que trencà a plorar i desaparegué de la casa consistorial, 20 minuts abans d´un plen. No l´hem vista mai més. Recordem que encara no se sap massa bé per quina raó, el seu diputat a Madrid va dimitir i ser substituït per la següent a la llista. Recordem que la cap de llista de Castelló i portaveu municipal, va ser substituïda (tampoc se´n coneixen les raons) per «la mano que mece la cuna» que és l'actual portaveu... I així tot.

Ja he explicat en alguna ocasió que vaig sentir a un periodista castellonenc definir a Podemos de la següent forma: «l´estat és un edifici en ruïnes, i ni PP ni PSOE alternant-se han estat capaços de reformar-ne les estructures (això recorda al que diu Oliu). Per tant, acabes llogant a Podemos, que és el que té la Wrecking Ball (amb permís de Milley), per a demolir-lo. Però un cop tens el solar, mai no contractaries als demolidors per alçar un nou edifici». Sembla que la demoscòpia podria donar-li la raó al periodista.

Doncs bé. Em tem que amb Ciudadanos podria acabar passant el mateix. «El Podemos de derechas» que havia de néixer per crear estabilitat, tranquil·litat, ser dòcil amb el poder econòmic, etc, els hi podria acabar esclatant a la cara. Clar que dins de Ciudadanos hi ha gent que honestament s´acosta a la política per intentar millorar la seua ciutat, o el seu país! Però el cert és que Ciudadanos és un partit que neix per confrontar-se, que s´alimenta de la confrontació, que creix en el conflicte, que actua a la contra, i que no té cap tipus d´ideologia definida més enllà de posicionar-se en funció de les enquestes. I això és un problema.

O ho podria acabar sent. Ciudadanos serveix per a accelerar la descomposició del PP, que supura excrescències per cada porus de la seua organització, que fa olor a tanatori... Ciudadanos és el sapròfit del PP. Però la resta està per demostrar. Les seues propostes municipals, pose per cas, no passen de ser ocurrències de conversa de bar, els seus discursos són d´una banalitat que esgarrifa. Miren, hi ha un exemple molt visual d´allò que és Ciudadanos. El passat dia 1 de maig, es celebrava el dia del treball. Hi havia bàsicament dues opcions, sumar-se a la manifestació o no sumar-se. Donar suport a les reivindicacions, o no donar-ne. Ciudadanos, va trobar una tercera via. La seua regidora seguia la manifestació des de la vorera per vore si aconseguia algun angle amb la seua càmera que li permetés tindre una instantània d´un membre del govern en la qual aparegués una estelada. A favor de les reivindicacions laborals o en contra? No. Res d'això. Això no interessa. Només buscar el conflicte. Al cap i a la fi, ja ho va dir el seu líder suprem, el Sr. Rivera: «me importa más España que las personas».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!