Quina setmaneta hem viscut! Tremenda des del punt de vista polític, mediàtic i judicial. L'empresonament de Zaplana va ser el colofó d'una jornada frenètica que culminava amb la sentència del Gürtel. Per tant, ja és oficial: el PP ha canviat d'ubicació la seu del partit, de Génova 13 a la banqueta dels tribunals. El president Rajoy faria bé d'anar recollint les coses del despatx perquè d'aquesta difícilment salvarà els mobles. A poc a poc veiem com el llistat de sospitosos habituals va caient i la vergonya s'escampa com l'oli per coca. I com que l'actualitat és vertiginosa i s'altera per minuts, avise: siga com siga el desenllaç del nou escenari polític, els partits progressistes tenen l'obligació de posar-se d'acord per tal d'evitar, com siga, un nou govern central de la dreta conservadora.
Com podem permetre que els qui han saquejat les arques públiques continuen manant des de Madrid i, a sobre, que impedisquen governar-nos dignament mitjançant el boicot i el xantatge? Ells continuen vivint aliens a la realitat, en el seu hàbitat natural, el de «los casos aislados». Però això ja no és un cas aïllat, és una enfangada en tota regla que s'empassa nombroses persones que han confós el sector públic amb el seu cortijo particular. Entre ells presidents de la Generalitat, els màxims representants del poble valencià, tot un insult per als seus electors i també per a la resta de valencianes i valencians.
Durant els tres anys del Govern del Grau, com també del Govern del Botànic, hem aprés que fer-los fora no era una urgència, sinó una necessitat. Netejar les institucions, obrir els calaixos, treballar per a les persones i aprofitar els recursos eficientment; deixar a un costat la cultura del balafiament, de la foto i del postureig per a centrar esforços en canviar la vida de la gent. És un tema de salut pública, símptoma d'un partit infectat per la corrupció i el poder. La responsabilitat de què no torne a ocórrer depén de totes i tots.
La sentència de la primera part de la trama Gürtel explica que la corrupció era l'eix fonamental de l'activitat del PP: es tracta d'«un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local». Per tant, ara no és moment d'excuses; és el moment d'exigir responsabilitats. I la millor eina que tenim per esborrar del mapa polític aquestes conductes és traure al PP de les institucions, denunciar les seues irregularitats i capgirar el rumb de les polítiques. Les malalties poden fer-se cròniques si no s'hi posa remei, per això cal aturar la infecció com abans millor.
