31 de mayo de 2018
31.05.2018
OPINIÓN

De la posveritat a la pospolítica

31.05.2018 | 07:52

Des de fa temps parlem de postmodernitat per assenyalar la superació d´un període històric marcat per l´optimisme de la raó il·lustrada. Hui en dia ha aconseguit carta de naturalesa la posveritat, revelant una preocupació creixent per la manca de certeses clares i compartides sobre la realitat de la vida personal i social. És el risc de les notícies falses, de crear realitats virtuals que no ajuden a enfrontar-se humanament als reptes de cada dia.

Ara comença a utilitzar-se un nou neologisme, la pospolítica. Es tracta d´intentar descriure escenaris inèdits com el que es dibuixa estos dies en Itàlia amb el naixement de fórmules populistes que cultiven les emocions de la societat per proposar solucions que serien desastroses perquè no enfronten la realitat dels problemes.

En eixe context pot emmarcar-se la moció de censura presentada pel PSOE, que s´orienta a explotar un clima emocional al fil dels casos de corrupció, centrats únicament en el partit del Govern, clar. Però no inclou una proposta constructiva realista al servei del bé comú dels espanyols.

És absolutament insòlit que en menys d´any i mig, el Govern s´haja sotmès a dos mocions de censura, sense més motivació que la d´expulsar del poder al partit que va guanyar les eleccions.

La moció de censura i l´efecte contagi de la crisi política italiana han causat una inestabilitat inèdita des de febrer de 2017. La caiguda de la Borsa per cinqué dia consecutiu fins perdre 2´49 punts i la pujada de la prima de risc, que va augmentar més d´un 40% és la contribució al benestar dels espanyols de la irresponsabilitat del líder socialista Pedro Sánchez.

De fet, la inestabilitat provocada, que està creant evidents perjudicis en l´economia i en les institucions, ens fa més vulnerables davant el populisme i el secessionisme. És necessari tornar a la gran política que renove l´esperança d´una societat perplexa i cansada.

No podem estar a l´albur de tacticismes polítics, de moviments de llums curtes i de vol gallinaci, que només busquen el rèdit polític en el curt termini sense posar en valor els interessos dels ciutadans. Sembla com si de l´Espanya real, d´esta societat desenganyada, no s´ocupe ningú.

Deia algú fa uns anys que la política a Espanya corria el risc d´acabar com a Itàlia, sols que sense italians. Hi ha actituds que semblen més d´adolescent malcriat i egoista, que de líder responsable i madur davant els desafiaments que ha d´enfrontar la societat espanyola.

Si fa una setmana el principal problema espanyol era el conflicte separatista i les principals crítiques que rebia el Govern eren la major o menor intensitat de l´aplicació del 155 o la major o menor activitat de negociació política a Catalunya, no pot ser que de sobte el principal problema siga regeneració i la lluita contra la corrupció després d´una sentència de fets ocorreguts fa quinze anys i que no afecten a cap membre del Govern actual.

Les demostracions d´acne polític ens poden eixir molt cares: econòmica i políticament. De l´econòmica ens informarà la Borsa i la prima de risc, de la política en serem conscients a mesura que vegem respirar als independentistes amb la bombona d´oxigen que uns polítics imberbes i barbamecs els estan subministrant

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!

 
Enlaces recomendados: Premios Cine