Ahir m´alçava amb una notícia d´aquestes que fan entre temor i riure. Pel que sembla, dissabte va celebrar-se una manifestació a València amb el lema «Hablamos Español: libertad de elección de lengua». Una marxa convocada per una organització d´origen dubtós que busca liquidar el nostre model d´ensenyament. En principi, res de nou. Malgrat tot, em vaig quedar estupefacte en llegir el manifest de la convocatòria: «No existe otro país en el mundo donde se impida estudiar en la lengua oficial común. No necesitamos citar aquí los tratados y cartas internacionales de derechos que respaldan nuestras reivindicaciones». Evidentment que no necessiteu citar-los perquè, simplement, no existeixen.
En els últims anys hem pogut comprovar com la totalitat de xiquets i xiquetes que cursaven l´educació primària i secundària acabaven dominant perfectament el castellà. No podem dir el mateix del valencià i encara menys de la llengua estrangera; en aquest cas l´anglés. Els informes d´experts expliquen que només l´alumnat de la línia en valencià finalitzava la docència dominant correctament les dues llengües oficials. Per aquesta raó, la Conselleria d´Educació ha proposat en repetides ocasions un nou model on els xiquets i xiquetes puguen aprendre en igualtat de condicions les dues llengües. A més, deixa en mans dels centres educatius la tria dels percentatges que volen dedicar-hi a cada idioma.
No ens enganyem: les organitzacions que promouen aquestes manifestacions -amb la complicitat de certes formacions polítiques- busquen l´eliminació del valencià de l´ensenyament. Simplement no accepten que el valencià és llengua oficial i que al nostre territori té la mateixa validesa jurídica, legal i social que el castellà. Perquè, si el que volen és igualtat... On estaven aquestes persones quan el PP deixava 100.000 famílies sense dret a rebre ensenyament en valencià?
M´ha encantat accedir a la pàgina web oficial de Hablemos Español i veure el cúmul de mentides aglutinades en tan poc espai. Arriben a qualificar el plurilingüisme com a ''estafa pedagògica'' contra tot criteri científic i filològic. Com no, en el llistat d´adherits a la marxa trobem la ja clàssica ''Asociación para la defensa del castellano en la Comunidad Valenciana'' (sic) -que és com defensar el xinés en la Xina Popular-, i una infinitat d´associacions declarades anticatalanistes. Al cap i a la fi, són els actors de la pel·lícula de sempre tot i que ara s´hauran de conformar amb un paper de tercera categoria.
El PP i Ciudadanos haurien de plantejar-se seriosament en quin bàndol estan. Si continuaran utilitzant la llengua com a eina de confrontació, o s´uniran a les polítiques de consens per la millora de la política educativa. És responsabilitat seua deixar de ser l´arma institucional de grups radicals que assenyalen i intimiden els nostres mestres i professors. Francament, és insòlit i cap democràcia del nostre entorn s´ho pot permetre per benefici de totes i tots.
