Ara fa tres anys, les urnes van donar com a resultat una complicada "aritmètica" que feia impossible governar en majoria a cap partit. Només saber els resultats, tres equips de treball de tres partits polítics, els que ens alineem a l'esquerra, ens vam posar a treballar per tal de dissenyar un pla de govern en el qual ens sentirem còmodes. Ens vam repartir els programes electorals per àrees i vam intentar fer un únic pla de govern. No va ser feina fàcil però sí que va assentar les bases del que havia de ser la nostra forma de relacionar-nos, des del respecte i la transparència. Com volíem fer les coses a partir d'eixe moment. Amb consens i sense imposicions.

Mentre uns quants ens estudiàvem els programes electorals, planava sobre el procés les travesses sobre qui ocuparia els llocs. Al nostre voltant, pressions mediàtiques, internes, externes, fins i tot forces en contra del fet que aplegarem a acords.

Però els tres partits tenim més trellat que tot això i érem conscients de la importància històrica del fet que hi haguera un "final feliç".

Vam aplegar a acords sobre quines coses volíem que es fera a la ciutat els següents quatre anys.

Des del desconeixement de la realitat en la qual els 24 anys de govern del Partit Popular havien deixat l'ajuntament i la ciutat. El nivell de desídia i desolació ha estat molt pitjor del que ens imaginàvem.

I vam elaborar un document de govern que ha estat la nostra guia durant tot el que portem de legislatura. I com el vam signar al Grau, li vam anomenar Acord del Grau.

Vam deixar per escrit el nostre compromís de treballar conjuntament per a fer-lo realitat.

Quan va arribar el moment de definir qui volia assumir les responsabilitats de govern i en quina mesura, l'agrupació d'un dels signants d'aquest pacte va considerar que podien ser més útils quedant-se fora del govern. En un exercici de responsabilitat, vam decidir seguir endavant. Si Compromís s'haguera quedat fora, aquests tres anys haguera seguit governant el Partit Popular i això ja sabem com anava...

Faig un parèntesi ací per a ressenyar que sempre s'és més útil per a un projecte si s'està a govern que si s'està a l'oposició, encara que a l'oposició també es pot ser útil, malgrat el que demostra la nostra. La informació que t'aplegue, tot i la transparència en la qual actuem, és moltíssima més si governes, i, sobretot, entens millor els processos que endarrereixen les propostes i la normativa que les fa possibles.

Transformar el món d'una manera sostinguda, contínua, sense pas enrere, és el que ens ha mogut aquests anys. Hem governat tres anys la ciutat amb l'equip de govern més reduït de la història. Però, davant els que no ens donaven ni sis mesos, hem demostrat que sabem gestionar des del consens, des del diàleg, però amb fermesa.

En el repartiment dels llocs de responsabilitat cada regidoria té la seua importància. I en un govern on la diferència de regidors és de només tres, els llocs d'alcaldia i vicealcadia tenen la importància que té el fet que per governar la ciutat, som necessaris tant el Psoe com Compromís. Cap haguera pogut governar sols i les possibilitats d'aliances acaben deixant retratat qui les proposa. Una altra aliança diferent de la que vam decidir fa tres anys és impensable per a Compromís. Estem satisfets de com han anat aquests tres anys. Hem aprés molt sobre la lleialtat, sobre prioritats, sobre egos i sobre generositat. Hem treballat molt, moltíssim. No sabíem, fa tres anys, quant anàvem a treballar i deixar-nos la pell. I no per nosaltres i els nostres partits i la seua "grandesa". Hem aprés a enfocar, davant dels problemes de coordinació, que l'objectiu era i és, sempre, la ciutadania i el seu benestar. Davant de cada decisió, el més important era poder contar la gestió amb tota la transparència.

I pel que fa a Compromís, puc assegurar que hem defensat l'aplicació de les polítiques regeneradores, progressistes i valentes. Acabarem la legislatura amb les mesures del pacte del Grau acomplides. I el reeditarem, millorat.