Els supermercats, les esglésies i el cinema. Aquests són els tres no-llocs que més freqüente a l'estiu ja que no tinc aire condicionat a casa. El supermercat per la cervesa, l'església per la wifi i el cinema no per una qüestió estacional, sinó per l'estètica, perquè crec que el temps meteorològic té a veure amb una certa textura de la imatge, si més no. Qui pot oblidar, un colp vista, la pluja que cau al llac d'»Una partida de camp» de Jean Renoir, després de la divagació amorosa entre la parella? O la que posa fi a l'aventura de «L'estiu amb Monika», d' Ingmar Bergman. Però tranquils, que hui no toca parlar de cinema. La setmana passada comentava aquells imperatius socials que no són percebuts com a tals per la gent però que assetgen la nostra vida quotidiana i la nostra tranquil·litat d'una manera cruel. N'esmentava tres: el viatge, la lectura i l'avorriment. Del viatge ja n'hem parlat. La lectura, hui.

Estiu i lectura. De veritat que hi ha gent que creu que els llibres són per a l'estiu? Doncs, supose que per als que suspenen, sí. I per als editorialistes dels suplements culturals de la premsa, també. Particularment, pense que si no lliges habitualment, difícilment llegiràs a l'estiu. Bé, açò és el que pense (jo lector ) mentre que assaborisc un Ricard, tot i que, segurament tu (el no-lector) penses diferent i beus diferent.

Una bassa, un «Superhumor» de Mortadelo y Filemón i algun iaio controlant-me. Aquest és el meu primer record estiuenc relacionat amb la lectura. Les aventures d'aquella parella de detectius em van acompanyar durant aquell temps que començava a finals del mes de juny i no acabava fins al setembre. Dos llargs mesos per a escabussar-me i per a llegir. Aquella lectura era un autèntic viatge. I aquesta és una bona metàfora de l'acte llegir: l'aventura. No hi ha viatge sense aventura, no hi ha lectura sense aventura, no hi ha estiu sense aventura, no hi ha formació sense aventura. Triem un llibre. Ens enganxa. I el devorem, perquè la lectura és això, una cosa que es fa simplement perquè es fa, sense projecte ni cap finalitat.

I continue preguntant-me: hi ha lectures d'estiu i d'hivern? Potser. Si ens fixem en les pel·lícules de Bergman, la gent llig d'una manera severa, púdica; la lectura es fa lenta, respectuosa, reflexiva. Si observem els cercles acadèmics, ens adonem que aquests tampoc lligen, perquè el que fan és buscar informació, i, ho sent però buscar informació no és llegir. I si hi ha lectures d'estiu, quina recomanació faria? Com a lectura de platja, Robinson Crusoe va triar la Bíblia, tot i que aquella decisió, si més no, fou motivada pel fet que en la biblioteca del barco no hi havia més que obres en portugués, llengua que, com a bon cavaller anglés, Robinson s'enorgullia d'ignorar.

Què podem recomanar a un lector per a l'estiu? No ho sé, perquè cadascú té els seus paràmetres. Potser no siguen els llibres els que posseeixen qualitats pròpies a una atmosfera estival, o fins i tot a una atmosfera qualsevol. Som nosaltres, els lectors, els que transformem el llibre segons les nostres circumstàncies i desitjos, fent del «Robinson Crusoe» o del «Viatge al centre de la terra» un llibre de viatges, una crònica d'aventures, una novel·la psicològica, una història de violència o d'humor. I si no sabem triar sempre ens quedarà el bar. Entreu i digueu-li al cambrer que desitgeu un títol per a devorar aquest estiu sota el para-sol o amb l'aire condicionat a tota castanya i ajocat al sofà. El que de veritat importa és que el llibre es deixe paladejar i assaborir amb gust.