El 29 de juny, estàvem en l'alqueria de Pere, era l'hora del vermut, al poc en la conversa isqué el tema: l'ajuntament anava a obrir el refugi antiaeri de Tetuan la setmana que ve. Tots tenien ganes de visitar-lo, saber l'horari o acudir a la inauguració i entremig de la conversa Martin digué: «la meua àvia va morir en el primer bombardeig marítim».Aquesta frase no haguera hagut de ser més que altra de la conversa però el fet és que cap dels fills de Martin sabien aquesta dada, i a mi, això, em va impressionar.Perquè si bé era cert que l'objectiu d'obrir el refugi antiaeri era recuperar la memòria d'un capítol de la història de Castelló, no era conscient de fins a quin punt aquest fet serviria per a traure records que quedaven oblidats.
Microhistòries de la nostra ciutat amagades per la crueltat de la violència que «convida» a l'oblit.Ho va explicar molt bé el conseller Marzà en la inauguració del refugi, va explicar com ell li va ensenyar al seu avi el llibre fet pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica «Castelló sota les Bombes» i com el seu avi, en veure les fotos i llegir les històries, era capaç d'identificar i recordar els fets i els llocs concrets, amb detalls i vivències paral·leles. Això sí, el pas del temps estava fent que ja no queden molts que ens puguen explicar allò que va passar en primera persona, per això calia fer aquesta recuperació de la memòria. Per no perdre-la.
A banda d'aquesta microhistòria, altres familiars recordaven que ells havien baixat quan eren joves i ja no tenien ús. Els feia recordar com vam viure. Tal volta en aquesta època que tot es vol al moment, i tot ha de ser sempre nou, aquests valors no importen però cada vegada tinc més clar que una bona relació intergeneracional és necessària per a tenir una ciutat educadora, cuidadora i respectuosa, perquè sols sabent d'on venim, tindrem clar on volem anar com a societat.
De la inauguració del refugi poca cosa cal contar més, per a Compromís era una peça clau en la recuperació i compliment de la Memòria Històrica, tal com replegava l'Acord del Grau i la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, va treballar de valent des del primer minut per recuperar aquest espai pels veïns i veïnes de Castelló, amb dignitat i respecte. I ho va fer com sap treballar, comptant amb els moviments socials memorialístics de Castelló, amb experts i professionals.De tota eixa feina i contactes entre els moviments socials i la regidoria de Cultura va eixir el monument que recorda a les mil persones assassinades una volta acabada la guerra i que estan en la fossa comuna del cementeri de Sant Josep, un treball que ens dóna una idea de fins a quin punt el feixisme buscava la neteja ètnica i ideològica.I d'eixa feina va sorgir també la recuperació del refugi. Que ens explica una època fosca, on Castelló va patir 44 bombardejos. El primer per mar, li seguirien tres bombardejos més des de vaixells. I la resta aeris. L'aviació feixista italiana i la famosa Legió Còndor de la Luftwaffe, també bombardejarien la nostra ciutat. Terror i por que després serien seguits de repressió i dictadura.
En Compromís tenim la determinació de complir la llei de memòria històrica i d'acabar amb tots els símbols que glorifiquen la repressió, la intolerància i el feixisme.Per algun motiu, molts polítics sempre han volgut blanquejar la dictadura feixista que vam patir en l'estat espanyol, en una dictadura personalista o franquista. Però la veritat és que el franquisme no tenia res a envejar-li al Tercer Reich. Tenien un líder, elegit per gràcia divina, una raça, un destí, un imperi a construir. I tot baix la intolerància i la falta de pluralisme.
Per això, en aquests dies en què alguns confonen neutralitat amb homogeneïtzació i volen negar el pluralisme i la diversitat, en nom de la llei, ens cal deixar enrere els covards i ser valents, perquè la democràcia està en joc i sols oblidant les lliçons de la història, correm el risc de repetir-la.Per la memòria democràtica, per la tolerància i per la pau, cal que mai oblidem, ni blanquegem el que la dictadura va suposar pel nostre país, sols així podrem reparar el mal que va causar.
