el president de les Noves Generacions del PP a les comarques del nord ha manifestat que l'inici del curs en la Comunitat és dels més cars d'Espanya. Potser li ha fallat la calculadora en estimar que, fa uns quants anys, l'escolarització en una guarderia suposava aproximadament 2.200 euros per fill o filla i ara les famílies tenen aules gratuïtes a partir de dos anys. I, si opten per un centre infantil privat, disposen d'un bo que els permet reduir la despesa.

Quan són més majors i utilitzen llibres de text, els pares i les mares tenen un estalvi considerable gràcies a una iniciativa que ha suposat una revolució en el panorama educatiu valencià: Xarxa Llibres. Tres de cada quatre alumnes que s'uneixen a aquest programa obtenen debades uns llibres que costen 300 euros de mitjana. 37.000 alumnes de la província s'han beneficiat d'aquesta xarxa que promou el reciclatge i la cura del material escolar i que potencia la col·laboració entre l'alumnat i el professorat.

Com a regidora a Almassora sé de primera mà l'esforç que ha fet la Generalitat i que hem fet els consistoris per a fer-ho possible. També com a professora sé com s'esforça curs rere curs el col·lectiu per poder-lo dur a terme. Però el resultat paga la pena. El PP es va passar dos dècades dient que no hi havia diners per a assumir-lo i ara, gràcies al Govern del Botànic, ha resultat que sí que era possible. Que quan es posen per davant les persones, s'aconsegueix que totes tinguen garantit el dret a l'educació. De la mateixa manera que la gestió de la conselleria farà realitat el Regina Violant. Dilluns vam estar amb la comunicat educativa per a reivindicar, després de 12 anys, la fi dels barracons. Entenem la situació de pares, mares, professorat i alumnat i ens unim a la seua petició. Els interessos privats i una pretesa especulació han paralitzat la construcció del nou centre, però l'administració desblocarà la situació i licitarà les obres de manera imminent, com vam explicar en aquella concentració.En moltes ocasions els processos són complexos i els recursos, limitats, però, encara així, la voluntat política té molt a dir en la qualitat de l'ensenyament públic. Eixa mateixa voluntat ens porta a l'última xifra històrica d'aquesta columna: el curs 2018-19 ha començat amb 69.871 docents, la quantitat més elevada que hem tingut mai. Revertir les retallades no era fàcil. I ho hem fet. Tornar la dignitat als centres es presentava complicat. I ho hem fet. Reprendre la construcció de col·legis i instituts, amb 'l'empastre' de Ciegsa damunt de la taula, semblava impossible. I ara tenim el pla Edificant. Ens agraden el reptes i ens apassiona l'educació pública. Això és política de resultats en majúscula.