Quantes vegades han escoltat vostés aquella afirmació que diu: "a Castelló mai no passa res, excepte a Magdalena". O aquella altra que diu: "a Castelló no hi ha res que veure..."Moltes, segur, massa i tot. Com totes i tots.

I no els faltava raó als que feien aquestes afirmacions perquè, malauradament, la nostra ciutat, cultural i patrimonialment parlant, va estar durant més de vint anys òrfena de lideratge, mancava d'un projecte cultural que guiés les actuacions de l'Ajuntament i, especialment, de la Regidoria de Cultura.

Tot era fruit de l'ocurrència. Els cicles, els festivals, les mostres, eren conseqüència de la inspiració que en eixe moment tingués el regidor de torn o algú del seu voltant. Mai vam tindre un marc global, un objectiu clar, un camí a seguir. Un propòsit per mostrar un ventall variat d'ofertes culturals per buscar i crear nous públics consumidors de cultura als diferents espais de la nostra ciutat. I aquest cúmul de despropòsits i deixadesa va fer que la nostra ciutat perdera la capitalitat cultural de la província en post de ciutats veïnes que estaven programant més i millor.

Un dels objectius que Compromís teníem en situar-nos al cap d'avant de la Regidoria de Cultura era que la nostra ciutat havia de recuperar i exercir eixa capitalitat cultural. I no era tasca senzilla. Canviar anys de programació repetitiva i anodina per ofertes innovadores, variades i de qualitat requeria un bon projecte i molta feina amb poc personal i sempre respectant als nostres veïns de Vila-real i Benicàssim, que tenien una programació consolidada i estable des de feia molt de temps.

Ens vam ficar mans en l'obra. Vam analitzar què es feia, com es feia i quan es feia per veure què teníem i què devíem mantenir per a buscar el nostre espai; un espai propi que una ciutat com Castelló havia de tindre.

I, humilment, crec que l'estem trobant. Propostes com el CIM, el Festival Internacional de Cinema i Música, únic a tot l'estat, és un bon exemple. O Arrankapins, un festival que sense molt de soroll s'ha guanyat el seu espai i ha aconseguit atraure en aquesta edició a milers de castellonencs i castellonenques al Pinar del Grau per gaudir de dos dies de música; la Mostra d'Arts Escèniques, que durant quatre dies ompli carrers i places de teatre i música; el Trovam-Pro Weekend, la Fira Valenciana de la Música que fa que, durant dies, tots els professionals de la música valenciana (músics, tècnics, programadors, productors, mànagers...) es reunisquen a Castelló per a realitzar encontres professionals i oferir les millors propostes musicals a la gent de la nostra ciutat; el FeCStival; l'Undergrau; la Fira d'Art Contemporani Marte; i moltes propostes més com el proper MUT, el Festival Internacional d'Arts Escèniques Sense Text que en la seua tercera edició, els dies 28, 29 i 30 d'aquest mes, tindrà més de 20 actuacions de 13 companyies internacionals que ens captivaran, ens emocionaran i ens contaran moltes coses sense utilitzar la paraula. Teatre de carrer en estat pur.

I aquesta nova programació està canviant la visió que té la gent de la nostra ciutat. Hem passat de "a Castelló mai fan res" a "per fi bona programació a Castelló".

Hem recuperat, gràcies a l'esforç de molta gent, el lloc que mai no hauria d'haver perdut, tornem a ser la Capital Cultural de les nostres comarques. I encara queda molta feina per fer però estem al bon camí.