Un amic, Salva Belenguer (guanyador, per cert, del Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa de l´any passat amb una novel·la que us recomane encoratjadament llegir: "L'abraçada necessària") comentava que Joan Francesc Mira, escriptor i intel·lectual valencià, destacava en una entrevista que la pàtria és el patrimoni col·lectiu: el territori, el paisatge, la cultura, la llengua... Personalitats de prestigi com Mira ens fan agafar consciència de la importància que tenen dates com el 9 d´Octubre per a recuperar la il·lusió i, sobretot, la dignitat de les valencianes i dels valencians.

Eixos elements que formen la nostra identitat i eixa història (que és la que és per molt que alguns col·lectius vulguen manipular-la) és la que celebrem cada any i és la que mostrem i mostrarem amb orgull d´arrels. Eixos símbols i eixa singularitat de la nostra terra va ser la que els grups d´ultradreta van atacar en les manifestacions de dimarts a València. Les persones defensores d´una mal entesa unitat nacional no tenen problema a traure els punys, com va poder comprovar el delegat de l'associació defensora dels nostres drets lingüístics Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, en ser agredit durant els actes.

Però per molt que la força intentara imposar-se, enguany la manifestació de la diada dels valencians i de les valencianes ha estat marcada per la defensa de les llibertats i del poble valencià. Més de 15.000 persones unides contra el feixisme en el que ha estat una marxa històrica i que, en un moment en el qual proliferen els missatges d´odi, de separació i de repressió, demostra que la ciutadania, més que mai, no està disposada a perdre la seua llibertat.

Perquè penjar ninots amb banderes estelades als pals de la llum de l'entrada de la ciutat i escridassar i amenaçar els valencians i les valencianes no serveix per a demostrar cap posicionament polític, sinó per perdre la raó immediatament amb les formes. Tampoc no és gens justificable que UGT es desvinculara de la convocatòria, ni tampoc que el PSPV s'estimara més amagar-se (ja sabem que és perquè estem en any electoral). Però la manifestació d'enguany ha anat més enllà de l'exigència d'un finançament just per part de l'Estat que ha caracteritzat les reivindicacions de molts dels anys anteriors.

A Almassora també vam viure la nostra diada de manera tranquil·la, a pesar dels intents del Partit Popular de crear enfrontament repartint banderes espanyoles al mig del poble. Entenc que unes sigles que han fet tant de mal a la imatge de l´Estat espanyol, els representants de les quals han estat responsables de titulars escandalosos a la premsa estatal i internacional, ha de fer un gran exercici d´hipocresia per aspirar a convertir-se ara en el salvador de la ´Marca España´. Són els mateixos que volen que el 12 d'Octubre siga una festa de la dreta i marginen milions de persones que no entenen l'espanyolisme com ells. Està vist que no s´han assabentat que l'oportunisme i les ganes de dividir d'alguns col·lectius no serveixen per a res.