ls empresaris li van llegir la ´cartilla´ el passat dimarts al president del Govern. Efectivament la bronca, l´actitud distant i la recepció freda van ser la tònica en l´acte de l´Institut d´Empresa Familiar cap a l´«okupa» de La Moncloa. En l´ambient es respirava un contundent ´No´ al curtplacisme i ´Sí´ a pensar en Espanya amb les llums llargues.

Amb el paisatge de fons d´un creixement econòmic més be anèmic, que ha estat a Europa d´un 0´2% durant el tercer trimestre, i evidenciant-se ja una aturada econòmica, l´Empresa Familiar va posar peu en paret el passat dimarts a València, aventant-li un zasca al cap de l´executiu socialista.

No hi va haver cap tipus de ´feeling´ entre el ´Dr. Sánchez, supongo´ i l´auditori del Congrés de l´Empresa Familiar. Perquè no hi ha cap sintonia entre este Govern curtplacista i aquells que representen el 90% de les nostres empreses; generen el 60% dels llocs de treball al nostre país; sumen el 57% del PIB d´Espanya i sobretot pensen en el llarg termini.

Les empreses familiars són empreses longeves, que no viuen del ´pelotazo´, que conceben la rendibilitat per a capitalitzar-se, créixer, crear ocupació, consolidar-se, custodiar els seus valors per a les següents generacions. Treballen amb endeutament compassat i construeixen present i futur sobre la base de fons propis i amb solvència.

El pírric creixement de l´economia europea és propi d´un canvi de cicle i Espanya l´enfronta amb pitjor posició que al 2008: deute públic elevat, dèficit preocupant, atur indesitjable, sense reformes i amb una política monetària del BCE que ja ha donat de si, tot el que podia donar.

Espanya segueix fora de joc en formació, innovació i competitivitat

I el que és pitjor, este Govern dona l´esquena a les seues empreses amb un sector públic obstinat en entorpir-les i asfixiant-les a impostos. No resulta estranya la crítica al Govern davant la concatenació d´anuncis de pujades fiscals efectuades per l´executiu socialista al llarg de les darreres setmanes.

Davant l´espoli tributari previst en el pacte pressupostari amb Podemos, els empresaris li van recordar al ´Doctor Sánchez, supongo´ que la pressió fiscal que suporten les empreses és molt superior a la que demagògicament argumenten els socis populistes per justificar les seues destarifades pujades d´impostos en plena desacceleració de l´activitat econòmica.

Sembla que al Govern només li preocupa la seua ´poltrona´ i així tenim dos Espanyes: l´empresarial que arrossega del carro i la política vivint a costa de l´Espanya real, que és la que treballa.

El cisma està servit mentre l´augment de la despesa i l´increment fiscal siga l´única fulla de ruta d´un Govern desnortat i al servei del populisme bolivarià i separatista, la finalitat del qual no és altra que sostenir a l´«okupa» de La Moncloa.