Soc un gran defensor de la política amb majúscules. De la política i dels polítics del dia a dia, dels que xafem el carrer i veiem i vivim els problemes dels nostres veïns. De la política al servei de la societat, de la que serveix per a solucionar problemes o per a intentar millorar la vida de la gent. De la política del debat d'idees i de la transparència. Crec que la política és una ferramenta necessària per a la gestió dels problemes del dia a dia i a llarg plaç. Una ferramenta que ha d'utilitzar-se amb responsabilitat i amb molta ètica. I com he comentat, sempre al servei de la societat.
Els últims moviments a la política estatal ens han portat a un escenari on el diàleg, la lleialtat i la bona política pareixen un be escàs. En uns més que ens uns altres.
Després d'una moció de censura, al meu parer necessària i imprescindible per a dignificar la política espanyola, amb un Partit Popular condemnat per corrupció, Pedro Sánchez fou nomenat President del Govern amb els recolzaments de la majoria del Congrés dels Diputats. És a partir d'ací, quant comencen tots es partits a pensar i fer jugades, algunes estrambòtiques, com si d'una partida d'escacs fora de control es tractara.
El Govern socialista comença una bateria de reformes i propostes amb un marcat caràcter social, que fa que en poc de temps la societat comence a percebre que alguna cosa ha canviat. Propostes que tenen el seu punt culminant en un pressupost recolzat per Podemos. Pareix que els principals partits de l'esquerra a Espanya poden arribar a acords de govern importants.
La dreta, mentrestant, comença per un costat una campanya de desprestigi brutal cap al PSOE i cap a Pedro Sánchez, on Pablo Casado arriba fins i tot, a dir-li al president del govern colpista. I per un altre costat PP, Ciudadanos i VOX, este últim entrant per sorpresa i amb força al panorama polític, competixen per ocupar un espai polític cada volta més radical i més a la ultra-dreta. Deixant de costat els seus votants més moderats.
El panorama no era gens encoratjador per a la gent que creem, com he dit abans, en la política del debat d'idees i al servei de la societat a la que ens devem. I dic que «no era», en passat, perquè un raig de llum en forma de «Barómetro del CIS» ha arribat per a donar-nos un poc d'esperança.
Vull deixar clar que no soc un fidel creient de les enquestes i que més be les mire amb prudència i com una tendència del moment. Però l'esperança hem la dona al veure que la societat valora la valentia de prendre mesures d'un govern en minoria, valentes i que fa molts anys que el PP ens diu que no es poden prendre. Que el millor per a l'economia son els retalls i la conseqüent devaluació dels serveis públics, repetien els Populars, mentre feien les seues maniobres per davall la taula. I ho valora perquè el PSOE, amb tot el soroll que genera la dreta al seu voltant per a desviar l'atenció, apareix com a primera força en intenció de vot directa.
Per un altra banda, també hem dona esperança el veure que la societat identifica d'on ve i castiga la crispació política. Al Partit Popular no li ha servir de res l'efecte Casado. Al contrari, segons el CIS, el PP baixa fins a a tercera posició, per davall de Ciudadanos amb el que es disputa el mateix espai polític, cada volta més escorat a la dreta.
I per últim, hem dona esperança que aquestes tendències es reprodueixen a nivell del País Valencià, de la província de Castelló i possiblement a molts municipis on els governs progressistes varem desbancar en les passades eleccions, al Partit Popular de les grans obres, els grans events i els grans deutes.
Alguna cosa està canviant i vull pensar que serà per a be de tots.
