El desenvolupament del corpus legal des de la recuperació de l'autogovern bastí en pocs anys una estructura de protecció legal, també del patrimoni natural valencià. Així, a principis de 1988 es publicava el decret de declaració de parc natural de les Illes Columbretes; una protecció que arribaria també al Prat, un entorn natural del que els habitants n'havien fet un ús sostenible dels recursos al llarg dels anys, però on la voràgine constructora del llitoral amenaçava en esmicolar en un breu espai de temps.
Així, el 12 de desembre de 1988, el Document Oficial de la Generalitat Valenciana publicava el decret de protecció i declaració del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, «donat l'interés ecològic, biogenètic, paisatgístic i cultural del Paratge Natural», tal i com recull el text oficial.
Tanmateix, des dels primes estadis de la protecció es fa menció als usos tradicionals dels recursos i s'esmenta que el regim jurídic «està orientat a protegir la integritat dels ecosistemes naturals, i permet el manteniment de les actuals activitats tradicionals, de manera ordenada i compatible amb la conservació de la qualitat del medi ambient en el conjunt del Paratge Natural».
No obstant això, el 1995 la Generalitat publicà un nou decret de protecció on es modificava aquest de 1988 i, a més d'actualitzar mesures que limitaven el desenvolupament del Pla Resctor d'Ús i Gestió (PRUG) del parc, ampliava els límits geogràfics del paratge i insistia en que «tots els terrenys inclosos dins deIs límits del Paratge Natural, hauran de ser objecte d' especial protecció».
Pel que fa als recursos naturals, el decret de protecció destaca «l'inqüestionable valor geomorfològic i paisatgístic, que s'ha potenciat perque es troba separat del mar únicament per un cordó de cantals i graves que constituiria la restinga holocena de l'antiga albufera del Prat». Així, s'insisteix en que el paratge és la zona humida més important de la província de Castelló i es destaca la diversitat d'hàbitats entre els cordons de graves, els saladars, els senillars, les llacunes artificials i les marjals agrícoles.
En este sentit, valora la transformació de l'entorn feta per l'extracció de torba per a usos agrícoles. Així, en la informació facilitada pel paratge, «l'antiga albufera s'ha anat reblint com a conseqüència de l'acumulació de torba, resultat de la carbonificació de les restes bàsicament vegetals de plantes de la zona humida. El pas dels anys ha produït una acumulació de torba que fa varis metres de grossària».
D'aquesta manera, «l'extracció de torba ha originat un sistema lacunar artificial que ha diversificat els ambients del parc, creant zones d'aigües lliures, permanentment entolladesi ha canviat l'antiga imatge d'extenses jonqueres per la de làmines més o menys fondes d'aigua», segons informa el propi paratge al seu web.
