El turisme pot semblar una cosa intranscendent però, certament, no ho és. Les xifres ho demostren. Més de 170 milions d’euros es facturen a Espanya cada any gràcies a aquest sector que suposa el 14 % del Producte Interior Brut (PIB) mundial. El turista que més gasta és el xinés amb 40 milions d’euros a l’any. Aquest balanç referma la necessitat de ser realment competitius per a atendre les necessitats que demanen. I ací entraria en joc el paper de la neurociència. Així és va exposar ahir a la Universitat Jaume I de Castelló durant la celebració del I Simposi Internacional Reptes Ètics del Turisme organitzat pel professor José Luis López-González.

El mateix López-González va explicar en què consistiria el que ja s’ha encunyat com «neuroturisme» i quines implicacions ètiques podria tindre en l’era de l’acceleració social. El neuroturisme es definix com l’ús de la tecnologia per a conéixer les preferències d’una persona. Tal com va explicar López-González, en la Fira de Internacional de Turisme (Fitur) de l’any 2014 ja es va experimentar amb l’aplicació al cap d’uns sensors al mateix temps que, a la persona en qüestió, li mostren unes imatges de diferents paisatges, uns positius i d’altres negatius.

El cervell respon amb estímuls i, segons el balanç final en funció de les ondes i els indicadors, es pot conèixer quina seria la destinació turística desitjada. «Així es podria arribar a planificar una destinació turística a partir d’aquesta pràctica», va dir el professor.

Segons López-González, aquesta pràctica ja l’ha usada la Junta de Turisme de Singapur, on ja han elaborat una guia de viatges basada en aspectes purament emocionals, tot i que està demostrat que les decisions es prenen, en un primer terme, de manera emocional i ja després s’analitzen de manera racional. Ara bé, tampoc en el turisme s’ha de perdre de vista l’ètica.

El professor de l’UJI Luis José Callarisa va exposar en la seua ponència la «necessitat imperiosa» de «replantejar les actuacions, parar, reflexionar i fer les coses més responsablement i atenent la sostenibilitat per a un desenvolupament adequat del sector turístic».

Per a Callarisa, «l’ètica és una manera d’entendre el turisme des de la inclusió i el respecte, una manera de comportar-nos, independentment del lloc on ens trobem». A més a més, el professor va dir que, amb el temps, «hem perdut l’hospitalitat, i este és un factor fonamental per al turisme». «Hem evolucionat molt tecnològicament però hem involucionat en valors com la humanitat, l’hospitalitat, l’honestedat... que és el que demanden els turistes», va concloure Callarisa.