Cap democràcia és perfecta ni immutable. Totes necessiten enfortir-se dia a dia, ajustar-se a la realitat de les persones. I molt especialment l'espanyola, negociada després de quatre dècades de dictadura terrible. Així, el 15 de maig del 2011, els carrers es van omplir de gent que reclamava sistemes electorals nous més representatius del pluralisme polític.

Compromís ha lluitat a les Corts Valencianes per una reforma electoral que facilitara el pluralisme polític. Incrementant-lo en rebaixar al 3% la barrera electoral. Convertint-nos en avantguarda en fer possibles llistes cremallera, desbloquejades i incentivat les primàries obertes. Limitant que alcaldes i regidors foren diputats... Fins i tot, reduint la despesa electoral amb l'enviament de correu conjunt de les diferents forces polítiques.

Però Ciudadanos va trencar les seues promeses i es va negar a donar suport a aquesta reforma. Ni el que havien dit abans, ni la demanda ciutadana, ni el treball fet per Compromís i altres grups a les Corts Valencianes les valia ara. S'acabava de votar en Andalucia.

Ja veuen, hi ha que volem fer unes regles més justes i representatives, i altres que les regles sols els valen si governen ells.

I és que calia veure ara als que abans no paraven de cridar allò de la llista més votada, oblidant que les eleccions no són una lliga de futbol, sinó la representació de les diferents formes de pensar de la gent. Aquells que abans parlaven de "governs Frankenstein", de "pactes de perdedors" en els despatxos. Canvia el vent i s'obliden del debat superflu i la crispació que havien generat... i "a otra cosa", com si res no importara.

Tenim eixa realitat, una dreta que quan no guanya, que quan algú pensa diferent, està disposada a tot per desqualificar-lo, senyalar-lo, marginar-lo. Tan disposada a tot per tindre el poder que fins i tot qüestiona la democràcia.

Recorden tot el que parlen de la legalitat de l'actual govern central? Cal advertir que jo no tinc massa simpatia pel president Pedro Sánchez. Des que signà amb Ciudadanos un preacord de govern, promet coses que no pot complir. Ni aborda un finançament just, que és una necessitat bàsica de valencians i valencianes; ni reconeix el deute històric; ni inverteix en el nostre territori allò que correspon. I no parlem de recuperar els anys en els quals hem tingut inversions per davall de la mitjana espanyola.

Tampoc defensa el sector primari, cas de la taronja. Sánchez està acovardit davant d'altres països europeus, i la sud-africana no para d'incrementar la seua presència, fent una competència deslleial al nostre camp, i perjudicant no sols les empreses, sinó també el jornal de milers de famílies i també ficant en risc el paisatge agrícola del nostre país.

I tanca els ulls al Corredor Mediterrani, una obra cabdal per la nostra indústria, per poder ser competitius en Europa, i per mantenir i crear llocs de treball. Fins a 45.000 persones depenen del sector industrial en Castelló, i l'obra que més necessitem no arriba. Però ens agrade o no, Sánchez és president del govern central. En Compromís teníem clar que calia fer fora als corruptes del PP, i per això vam donar suport a la moció de censura que va presentar. És un procediment previst i reglat en la Constitució. Diputats i diputades trien la Presidència.

Però com aquesta moció va suposar la derrota dels corruptes, aquests han decidit difondre, incansablement, que aquest procediment no és democràcia. El que fa el PP és paregut a allò de "com és el meu Scattergoris, me l'emporte", però aquí el que fan és molt perillós. Perquè estan disposats a forçar les regles del joc i en meitat de la partida, sense debat, sense reflexió, sense explicar per què.

El moviment del 15-M tenia molt treballat i explicava mot bé perquè aquesta democràcia podia ser més representativa. I estàvem disposats a debatre entre representativitat, fraccionament parlamentari i governabilitat. Però la dreta no, perquè només té una màxima: o tenim el poder, o res val. I eixa falta d'escrúpols, els aproxima un poc més als monstres que van assolar Europa.