La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Xilxes ha iniciat esta setmana un projecte d'infraestructura verda que va més enllà de la concepció clàssica de parc o jardí. El projecte, anomenat parc nodrissa, compta amb la col·laboració i l'impuls de l'associació Amics de Palanques, la qual, a més de la part d'investigació forestal, també ha incorporat al mateix la vessant social que caracteritza a esta entitat sense ànim de lucre ubicada a Castelló.

En concret, el parc nodrissa de Xilxes és una infraestructura verda urbana situada en una zona amb un caire industrial ben definit i que conjugarà l'ús social i pedagògic amb la conservació de recursos genètics forestals d'interés, tal i com indica el regidor de Medi Ambient, Sergi Alejos.

Des de la regidoria que dirigeix Alejos indiquen que el parc nodrissa abastarà aproximadament 10.000 m2 i que farà una funció de viver per a arbres modificats per mig de encreuament i selecció de llavors amb el criteri d'adaptabilitat a les condicions cap a les que apunta el canvi climàtic i el calentament del planeta. Estes espècies, en el cas de Xilxes, seràn un tipus de pi que aguanta millor les condicions de sequera i exemplars d'argània, una espècie adaptada a zones amb sòls àrids.

A més de la vessant pedagògica, l'objectiu de la regidoria és també minimitzar l'impacte visual de la zona industrial amb estos exemplars que poden arribar fins als 15 o 20 metres d'alçada, tot i que el propi regidor Sergi Alejos indica que la pantalla minorarà l'impacte, no l'evitarà per complet.

Pel que fa a l'ús pedagògic, des de l'Ajuntament de Xilxes s'apunta que la idea és implicar a diverses persones per a que participen de forma voluntària en jornades mensuals per a desenvolupar el parc i, a més, crear senders i ramals amb informació de les espècies i la seua resiliència al canvi climàtic.

Respecte a la part forestal del parc destaca la participació d'Amics de Palanques, impulsora de la idea. L'enginyer forestal David Molinos apunta que des d'esta entitat fa temps que s'impulsa una recerca de flora que tinguès molta tolerància a sequeres i resiliència a incendis, pel que es van fer expedicions per l'est de la península ibèrica per a detectar individus de determinades espècies que destacàven per la seua fortalesa en circumstàncies complicades pel que fa al tipus de sòl i a episodis de sequera.

Parcs clonals urbans

D'eixe treball sortiren els parcs clonals urbans, que estan a Ares, Castelló i Les Alqueries. «Els parcs clonals són una solució per a que allò que la natura havie fet [la selecció genètica] traslladar-ho a un espai més a mà i en condicions bàsiques per a conservar, mantindre i multiplicar el material genètic», apunta Molinos.

Cal apuntar que des d'Amics de Palanques són crítics amb la regidoria de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Castelló. «Hem demanat de forma reiterada cita amb els responsables de la regidoria per atrobar sinèrgies i intercambiar informació arràn dels parcs clonals i no hem obtingut resposta, ni amb l'anterior regidora ni amb l'actual». En concret, des de l'associació lamenten que els treballadors de l'empresa de gestió de parcs i jardins no tenen informació sobre les especificitats del parc clonal urbà de Castelló i en les seues tasques de manteniment, de forma inconscient, malmeten «el treball genètic d'anys».

Tantmateix, respecte als parcs nodrissa, aquésts ténen vocació de zona verda per a conservar i produir material forestal de reproducció tal com llavors, brots i material per a portar a terme els empelts en altres individus. A més, compleixen eixa funció holística de alternar la conservació amb el gaudi d'una zona verda i amb la tasca de conscienciació sobre el canvi climàtic.