Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Al marge

El caos de la sanitat

Si fa no fa quinze dies estàvem alertant de que més de seixanta-sis mil persones estaven esperant per ser operades a la Comunitat Valenciana. Que en un any les llistes d’espera quirúrgiques han engreixat en vora cinc mil persones més i hi ha dotze dies més d’espera de mitjana. I que en alguns departaments de salut valencians, els pacients esperen més de quinze dies per ser atesos pel seu metge de capçalera.

És evident per tant que el sistema està al límit i fregant el col·lapse absolut. Utilitzant un símil mèdic podríem dir que el govern del Botànic, el govern de Puig i Oltra, ha dut la sanitat valenciana a la UCI. I això que esperàvem que després de la nefasta Carmen Montón, que mai va vindre a gestionar la sanitat valenciana sinó a fer política amb ella, les coses anirien a millor. Però el cert és que l’actual consellera -amb millor tarannà, això sí- tampoc ha sabut posar ordre al caos sanitari valencià.

El govern de ‘progrés’ ha esdevingut un govern de ‘progres’. Molt cool per eixir a les fotos, però molt poc eficient per resoldre els problemes de salut dels valencians, als que han condemnat a patir kilomètriques cues i llistes d’espera per ser atesos en centres de salut i consultoris per que els facen proves diagnòstiques o ser operats.

I tot això no és més que fruit de la mala planificació i de la mala gestió. No és un problema ni de diners, ni de finançament, ni de que ‘Espanya ens roba’. És problema de que són molt bons per al circ, però molt dolents per a la gestió.

El Consell de Puig i Oltra ha comptat amb quasi tres mil milions d’euros més que el darrer Consell d’Alberto Fabra. Però dona igual que tingues diners si eres incapaç de gestionar i planificar. Un exemple ha estat el Hospital de Vinaròs.

Amb tota la matraca que han donat en el seu intent de revertir a la gestió pública el servei de ressonàncies magnètiques dels departaments públics de la Comunitat Valenciana, ara resulta que no només no avancen en eixe procés, sinó que la situació s’ha tornat rocambolesca. I és que el passat divendres, el ple del Consell desvelava que l’Hospital Comarcal de Vinaròs, ha hagut de contractar a l’empresa Eresa, per poder prestar el servei, davant la manca de radiòlegs.

Les errades de planificació són monumentals. Després de finalitzar el contracte amb la mateixa empresa el passat mes d’octubre, posant fi a deu anys de relació contractual, ara va i els toca recórrer de nou a ells i ara, això sí, sense contracte. Per tant les factures que se pagaran seran per enriquiment (factures extrajudicials) degut a la manca de contracte. Factures d’eixes que a la consellera Montón tant li agradaven portar a la Fiscalia, per a vergonya de propis i estranys. Tot un embolic que només te darrere una pèssima gestió i un sectarisme ideològic a prova de bomba.

L’única nota positiva de tot açò és que cada dia que passa queda menys per a que el desgovern de la Generalitat es puga canviar. Que se recupere el sentit comú i sobretot l’eficàcia en la gestió.

Compartir el artículo

stats