La corrupció tornarà a ser un tema inevitable del debat polític en aquest final de legislatura. Per diferents motius.
D'entrada, perquè la corrupció del Partit Popular no s'acaba mai. Les trames que tenen pendents s'allarguen, es compliquen i, sovint, semblen un malson del que no podem fugir.
Així la sentència del cas Gürtel és del juny del 2018, s'ha publicat onze anys després dels fets. Però ha deixat provat judicialment que el PP pagava amb diners corruptes les campanyes electorals i altres capricis, en Castelló, València i Alacant, en els anys 2007 i 2008.
Només és una part del que s'ha pogut sentenciar fins ara: el ritme de la nostra justícia no és ràpid. Però està clar que veurem prou de sentències semblants més.
Per tapar les seues vergonyes, el Partit Popular recupera la tinta del calamar. Intentar fer creure que tots som com ells, i així es querellen contra tots els regidors que poden. Compromís és el principal objectiu d'aquesta estratègia. Som els principals garants de donar la veu a les persones i lluitar contra la corrupció i, per això, no tenen cap escrúpol d'utilitzar les institucions i la justícia per intentar callar-nos.
El PP, també, menysprea, tot allò que demostra la seua corrupció. Les sentències de l'Audiència Nacional són només 'esos papeles' per a ells. Però les sospites que ells inventen i les querelles que presenten, eixes sí, eixes són veritats inamovibles i tràgiques.
En contrapartida, no fa ni una setmana, un possible cas greu de corrupció s'ha cobrat el cap del socialista Antonio Lorenzo. No pel seu treball actual a l'Ajuntament, sinó de quan era responsable de la Subdelegación del Gobierno. La Policia Nacional ha fet una investigació i el jutge l'ha cridat com a investigat i Lorenzo per coherència personal i amb el discurs del seu partit, va dimitir abans li arribara la citació.
Res a veure amb el Partit Popular. La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil investiga el cas Púnica, un d'aquests, que com la Gürtel, sembla que no s'acaba mai. I resulta que assenyala a l'anterior alcalde del PP i a l'actual portaveu adjunt del PP com a probables responsables de frau en la contractació publica. No falten indicis com unes gravacions on s'apunta a utilitzar fons públics per a fins particulars i pensant en la candidatura electoral del Partit Popular.
Tot un escàndol? No pel PP de Castelló, que no a soles no ha dit ni pruna d'explicació, sinó que argumenta, sense rubor, que el que passa és que són altres el que 'manejan los hilos' de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. Tot un insult a la intel·ligència social, però ells es queden tan amples.
En definitiva, més enllà d'eslògans, de mitges veritats o, directament, de mentides senceres, necessitarem a màxim rendiment el filtre socràtic, el protector anti rumors i l'alarma anti demagògia.
En aquests dies alguns li voldran fer creure que tots som iguals. Però clarament no és així. Ni per qui acusa, ni per qui investiga, ni perquè se l'acusa, ni pel càrrec que tenien. Per a res són ni els mateixos casos, ni tenen les mateixes conseqüències. I molt menys, si mirem com hem sigut de coherents amb allò que defenem i exigim, tant per nosaltres com pels altres.
Venen dies de llegir atentament i anar a les fonts, si no vol deixar-se portar per les calúmnies interessades. Ve el temps d'observar la gravetat dels fets i de comprovar la coherència dels discursos. I ací no val allò de que 'altres diuen que algú ha dit'.. haurà d'anar a les fonts. Informar-se bé costa, però val més que ser enganyat.
De moment, la realitat és que el PP no té cap intenció ni d'explicar-se ni de tornar els diners de la corrupció. I això, no és que ho diga jo, això senzillament és el que està passant.
