Les actuals societats han deixat en certa manera de banda la importància de les infraestructures de transport i canalització de l'aigua des d'on aquesta brolla fins a les cases, els camps o els molins que en feien ús. La facilitat amb la que brolla l'aigua de l'aixeta i les canalitzacions subterrànies han fet desaparèixer de la vista les infraestructures, més enllà dels pantans.
En el cas d'Almenara i de la comarca del Camp de Morvedre els fenomens hídrics han deixat petjada en la seua toponímia, infraestructures i desenvolupament urbà. Entre elles, destaca la Sèquia Major, un vestigi arqueològic del que no es té una datació concreta però es conserva documentació que ja hi fa referència en l'epoca medieval. En l'actualitat, la Sèquia Major d'Almenara està catalogada com a un bé inmoble de patrimoni etnològic i referenciada per la Direcció general de Patrimoni Cultural de la Generalitat.
En este sentit, la investigadora Estel Bosó feu un intens treball de camp en 2008 per tal d'inventariar la Sèquia Major i que fora així protegida per la legislació valenciana front a l'amenaça, encara vigent, de la construcció d'un vial que travesse el vestigi arqueològic. De fet, Bosó dóna la mesura de la importància histórica de la Sèquia Major. «La canalització de l'aigua fou el tret més important d'Almenara fins el segle XIX perquè sempre ha sigut un municipi agrícola i allò que donava més rendiment era el regadiu», indica.
Tal i com reflecteix la fitxa de patrimoni «esta construida amb la técnica de l' argamassa amb pedres de l'entorn, l' alçada oscila entre 2 m i 3,10 metres segons el lloc, esta sustentada a través de contraforts laterals de la mateixa alçada i de 88 cm d'amplaria, les parets laterals medeixen 30 centímetres i el reg 84 cm, amb una amplaría total de 123 cm, té dos compartiment un superior obert i altre interior tancat per una canalització, la sèquia no té comportortes laterals ja que són incorporacions tardanes en els sistemes hidràulics».
En este sentit, destaca la canalització ceràmica feta a principis del segle XX per a portar l'aigua fins a la població per al consum humà. La Sèquia Major creuava el terme municipal d'Oest a Est des de la Font de Quart, la qual s'abasteix de les aigues subterránies de la Serra d'Espadà i la Serra Calderona. La Sèquia abastia diversos molins i ho feia en 'salts' per on l'aigua caia des de la canalització fins als mecanismes que movien les pedres de les moles.
Estel Bosó lamenta que en l'actualitat la població d'Almenara no coneix en detall el patrimoni de la Sèquia Major, al igual que ho fa Enric Amer, de l'Associació Salvem l'Agüelet. Per este motiu, han organitzat una visita guiada per al proper 10 de març en la que, a partir de les 10.00 hores i des del poliesportiu municipal, es farà un recorregut on s'explicarà la importància per a la població que va tenir esta infraestructura hidràulica.
Destaca, a més, al importància històrica de la Sèquia Major perquè tal i com indica Bosó «el rei Jaume I és guardà d'oferir a ningun cavaller en el Repartiment la propietat del valuos manatial i el deixà a la mancomunitat de tots ells, instaurant un complicat torn de regs i sequies, que ha estat en vigor més de 700 anys. La Font de Quart esta regida per una Junta de Govern, composta per un President i sis vocals ( representats de Quart, Benifairo, Faura, Quartell, Banavites i Almenara).
Així mateix, cal apuntar que les mateixes comunitats musulmanes que construïren el Castell d'Almenara ho feren amb la Sèquia Major. Un recorregut històric que ha deixat empremta en la toponimia local i que encara s'està a temps de conèixer i conservar.
