Fa 4 anys que, a proposta de Compromís, Castelló es va unir a l'AICE que és l'Associació Internacional de Ciutats Educadores. Com tantes altres xarxes, associacions, pactes... formar part d'una organització, a diferència del que passava amb el Partit Popular, no és només fer una nota de premsa, fer-se una foto o convidar a un intercanvi. Formar-ne part implica començar a dissenyar la ciutat de forma participativa de manera que, amb el temps, millore per ser amiga de la infància, la gent gran, respectuosa amb el medi ambient...

Quan diem que la ciutat educa, hem de treballar perquè això siga així perquè la ciutat som totes i tots. I hem de vetllar per suprimir el que ho impedeix. No educa una ciutat on la gent gran no té els espais que li calen. No educa una ciutat on la mobilitat dels cotxes impedeix la mobilitat de les persones, on l'urbanisme no té en compte les activitats de cura.

No educa una ciutat on es permeten comportaments homòfobs, racistes, masclistes, de supremacismes identitaris, d'odi a la llengua a les banderes o a les tradicions.

Tot i que l'objectiu és ressaltar que tota la ciutat contribueix al procés educador, hem volgut que les escoles siguen també un bon bressol educador. I hem millorat infraestructures, hem dotat de bons i bones professionals, hem impulsat projectes com els Patis Coeducatius,, hem celebrat que les ampes participen en els Pressupostos Participatius... Sempre donant les gràcies a la comunitat escolar que proposa, a la que es consulta i amb la que es dissenya. Sense la comunitat escolar, un/una política no és res ni pot fer res. Ja no. No tornarà a passar.

Fer electoralisme amb tot açò és, a més de mesquí, una bona mostra del que eixos partits li pensen fer a l'escola, i que ha sigut la realitat escolar durant tots els anys de govern de la dreta. Ni inversions, ni professorat però això si, ràtios altes... per a una cosa que pujaven va i no era bo per a la comunitat educativa...

Ho hem pogut comprovar amb la reacció de la dreta respecte al Projecte de l'escola Canta. Ells sols mobilitzaven les escoles quan aquestes, cansades de ser menystingudes, eixien al carrer per protestar contra les seues malifetes. Veure com més de 2000 xiquets i xiquetes s'uneixen per cantar els deu fer agre el desdejuni. Com els personatges dolents dels contes, una i altra lideresses dretanes han volgut enverinar una bonica proposta, educadora, per treure un suposat rèdit polític. Però la fada feminista ha guanyat.

La feina s'ha fet bé. Educar amb valors d'igualtat immunitza contra les pomes enverinades.

I les escoles han respost. A més de cantar, han rigut. Tota la comunitat escolar de Castelló se'n riu d'aquesta ocurrència que han tingut les portaveus locals de la dreta més rància. Han fet el ridícul més espantós volent destrossar els valors de l'escola: tolerància, participació, responsabilitat, foment de la cohesió social. Se'n riu dels fracassats intents de la dreta per enfrontar i separar. La pública i la concertada, que la dreta tracta com si fóra de la seua propietat. Castelló educa, canta i riu. Riu ben fort davant del ridícul de la dreta. Que no porten mai més la veu cantant depén de vosaltres.