17 de marzo de 2019
17.03.2019
Crims de novel-la

L'assassinat del carrer Sant Fèlix

Tot va començar el Divendres Sant de 1936 quan una colla de pistolers va atracar la farmàcia de José Castelló al carrer Navarra i va morir un agent de la brigada d'investigació criminal

16.03.2019 | 22:41
L´assassinat del carrer Sant Fèlix

Tot just Divendres Sant de 1936 una colla de pistolers va atracar la farmàcia propietat de José Castelló Soler, ubicada al carrer Navarra. El testimoni del dependent i d'un altre xic que hi havia en eixe moment en el comerç, de nom José, va ser fonamental perquè la Guàrdia Civil, després d'una exhaustiva batuda per tota la ciutat, aconseguís identificar-los i aturar-los quan se'ls va creuar al carrer Ruiz Zorrilla.

Malauradament els dos individus sospitosos van persuadir els guàrdies amb raonaments perquè no els escorcollessin en públic i els van convèncer fins i tot per entrar en l'escola de la mestra Carolina –situada a la plaça del Real–, per a tal fi. Un colp acceptada la proposta, van entrar a l'escola per la porta d'accés pel carrer Bayer i un dels guàrdies es va quedar vigilant. De sobte, es va escoltar una baralla i de seguida un tiroteig que va provocar la mort de l'agent de la brigada d'investigació criminal, Ernesto G., de dos trets al cor, i també van deixar malferit l'agent Ramón B.

Pel que fa als delinqüents, el de nom Ramon R. va rebre diversos trets que li van provocar ferides al ventre, que més tard se li complicarien amb una peritonitis que li va provocar la mort pocs dies després, el dia 21 d'abril. L'altre delinqüent anomenat Ramon V., de 28 anys, solter i natural de Peguera (Barcelona), va aconseguir escapar, però com que el seguia tota la canalla, els va tirar uns pots de gasos asfixiants perquè ni els xiquets ni els agents el poguessin seguir. Malgrat aquesta estratègia, un nen en bicicleta va anar darrere d'ell i va informar del seu amagatall als guàrdies, que ràpidament el van detenir.

Es tractava de dos membres d'una banda de pistolers professionals, als quals se'ls va confiscar gran quantitat d'armes i munició. Va ser un terrible succés que va commocionar la població, sobretot per la mort de l'agent, a l'enterrament del qual van acudir una multitud de ciutadans i d'autoritats manifestant una gran mostra de condol. L'atracador causant de la mort de l'agent era conegut pel malnom de «Caracremada» i quan al començament de la guerra el Front Popular va alliberar els presos, li va faltar temps per buscar l'agent Ramón B. i més endavant, quan va arribar a la ciutat la Columna de Ferro, també a José M., el jove que va aportar dades per a la seua identificació.

Sortosament ambdós s'havien buscat un bon amagatall i no els va poder trobar. Aquest delinqüent va formar part de la Federación Anarquista Ibérica i era un dels seus màxims dirigents. Va combatre amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va ser guerriller antifranquista fins a la seua mort el 1963, en un enfrontament amb la Guàrdia Civil a prop de França. Era considerat com l'últim maqui català.


Sis anys després...

El 13 de juny de 1942 va ser detinguda Enriqueta Ribes, germana del delinqüent que va resultar mort en el fet de 1936 abans esmentat, per haver donat mort a la seua cunyada Consol, vídua de Ramón R. Els fets havien tingut lloc el tres de gener de 1937 en una casa del carrer Sant Fèlix on vivien la dona i el fill del pistoler mort; una germana d'aquest amb el seu espòs i la resta de família.

Aquell dia, aquest matrimoni va anar a l'habitació de la cunyada i li van fer ingerir àcid clorhídric per acabar amb la seua vida; però tot i que li van cremar part de la cara, no aconseguiren que morís, amb la qual cosa la van arrossegar fins a un pou cec on la van llançar i a continuació van segellar el brocal. Davant dels crits de la dona demanant ajuda, va acudir una filla de la parella de 14 anys a la qual van amenaçar si se n'anava de la llengua. Poc després la cunyada –amb tota la sang freda del món–, es va presentar en la Prefectura de Policia, on va denunciar que la seua cunyada s'havia fugat pujant a un vehicle i deixant el seu fill de dos anys amb ells. Al·legava que no podien fer-se càrrec del xiquet perquè la seua situació econòmica era molt precària.

El cunyat assassí va morir un any després. Malgrat tot, per alguna confidència –possiblement la filla que ho va presenciar–, el sergent Bellés amb el seu equip van descobrir el cadàver i van tancar la culpable. Pel que fa al xiquet, va acabar ingressant a la Beneficència de manera interina, i d'ell se'n va fer càrrec un familiar en 1939. Els motius per a tan cruel crim semblen ser la mala relació que hi havia entre ells i el fet que el matrimoni sospitava que la vídua rebia diners dels bandits, amics del marit, i no els compartia amb ells.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

EL HUMOR GRÁFICO DE XIPELL


Playas en la Comunitat Valenciana

Los mejores restaurantes en Valencia

Descubre las playas de Alicante, Castelló y Valencia y el mapa con todas las playas. ¡Vota tu playa favorita, envía fotos de las playas y decide dónde pasar tus días de sol!