Quan el 1846 es va crear l'Institut Provincial de Castelló (l' institut vell del convent de santa Clara), en el pla d'estudis vigent encara no hi havia l'assignatura d'Agricultura, però el 1859 arran de la implantació d'uns estudis d'aplicació anomenats d'Agrimensor-pèrit taxador de terres, un professor castellonenc Tomás Museros Rovira (1830-1900) amb una llarga dedicació i trajectòria científica va organitzar a l'institut un Gabinet agronòmic i amb això va sorgir de seguida la necessitat de que el Centre tingués camp de pràctiques d'agricultura.
Aquests estudis d'aplicació eren una mena de peritatge agrícola en temps en què les conseqüècies de la desamortització van posar en circulació una gran quantitat de terres per subhastar, adjudicar i mesurar, però també a causa de la introducció de la contribució rústica a partir de 1845 pel ministre A. Pidal per organitzar en aquest tema l'Estat liberal.
Aleshores era la Diputació provincial la institució pública que es feia càrrec del manteniment econòmic del Centre (ho farà fins l'any 1886, quan passarà a dependre de l'Estat), per això s'anomenava en un principi Institut Provincial. Per aquest motiu l'adquisició d'un camp de pràctiques d'agricultura òbviament correrà a càrrec de la Diputació tenint en compte a més que segons els usos agrícoles del moment n'era necessari un de secà i un altre d'horta.
Durant el curs 1863-64 tenim constància de la utilització del camp de pràctiques d'horta per la realització d'un plànol de l'alumne José Garcia Diego, futur agrimensor i en el curs següent 1864-65 també es pot verificar el camp de pràctiques de secà en el plànol realitzat per Gervasio Alsó Traval.
En realitat els estudis d'agrimensura duraran fins l'any 1876 en què un reial decret els va suprimir, però encara s'arrossegaran fins el curs 1884-85, per tal de respectar drets d'examen adquirits anteriorment o per un error d'interpretació de la normativa. A la llarga, aquests agrimensors seran substituïts per pèrits agrícoles, però els seus estudis ja quedaran fora de la competència dels instituts de batxillerat.
En el Boletin Oficial de la provincia del 29 d'octubre de 1894 (nº 52) encara apareix un anunci de l'administració d'hisenda provincial en què sota el títol: Relación de las fincas pertenecientes al instituto provincial de segunda enseñanza, de cuyos bienes habrà de incautarse el Estado, en la relació dels bens immobles es pot llegir: Un campo situado en la huerta de esta ciudad, partida de Gumbau y Sensal de 18 hanegadas y un campo secano, partida del Bovalar, lindando por el norte con la carretera d'Alcora, término municipal de esta ciudad, de 37 hanegadas.
On estaven situats exactament aquests dos camps?
Aleshores Castelló, en el primer cens oficial de 1857 tenia una població de 19.945 habitants i un entramat urbà romboïdal molt definit per la murada carlista on encara no hi arribaven les vivendes (Ronda del Millars en un futur) a l'oest i el carrer Governador per l'est. En el plànol de Coello de 1852 és molt evident. Si l'institut estava ubicat al carrer Major (actual Plaça Santa Clara), els camps havien d'estar relativament prop, de manera quasi immediata al casc urbà per a que les pràctiques agrícoles no representaren un gran destorb als alumnes en el desenvolupament general de les classes.
Sortosament conservem a l'arxiu de l'institut plànols d'aquests camps amb indicació de la distància des de la ciutat.
Els alumnes que estudiaven per obtenir el títol d'Agrimensors Pèrits taxadors de terres en l'examen final havien de realitzar un plànol d'un terreny escollit pel tribunal, a més de mesurar-lo i explicar-lo en algun cas. En els expedients d'aquests alumnes s'han conservat aquests plànols amb la qualificació d' aprovats pel tribunal. Entre els quals (103) hi ha 5 que representen el camp de pràctiques de l'horta i 9 del secà, amb l'afegit d'algun d'ells d'una breu explicació que ens ajudarà a aclarir la seua situació.
El de l'alumne Ramon Pelayo Gomis, de 23 anys, natural de Puebla de Don Fadrique (Granada) fet el curs 1867-68, és de l'horta i en ell es diu que: «Se halla situado al este de dicha población y distante 340 metros, linda al norte con la carretera de Castellón al Grau del mismo, al sur del mismo con tierras del Marqués de Castell Fort, al Este con las de D. Emilio Sancho i al oeste con los Srs. de Cardona». Després de seguir detallant els cultius que hi ha (viver d'eucaliptus, faves, alfals, blat, cànem, panís, fesols, hortalisses, arbres fruiters), dóna la mesura de 18 fanecades, 2 braces quadrades i 25 pams quadrats, concordant amb el que diu el BOP que hem citat més amunt.
On estaria actualment aquest camp? Si ens atenem exactament a la distància en metres que indica l'alumne, des del carrer Governador, on acabava la ciutat, arribaria més a menys a les actuals instal·lacions del Museu de Belles Arts.
Sense entrar en el detall del cadastre, al diari Heraldo de Castelló del 16 de desembre de 1935 ( p. 1ª) hi ha un article amb el títol: Sobre el huerto de pràcticas, signat per Norberto Ferrer en el que es diu: «El área de lo que fue Huerto de prácticas para los estudiantes de bachillerato se dividió por gala en dos: en una mitad se ha construido el Museo Provincial y en la otra mitad se construyen los cimientos de lo que serà Escuela de Artesanos». Igualment en la Guia comercial de Castelló de 1935 (Imprenta Mas) en l'apartat del Museo Provincial diu: «Se halla situado en el antiguo Jardin Botánico, en los aledaños de la ciutad». Si llegim l'article sencer anterior de Norberto Ferrer, esmenta una conversa entre un professor del centre (Beltrán) i un antic alumne, ara comerciant, José Carpi, on es lamenten de què amb les noves construccions al·ludides s'han perdut una sèrie d'espècies interessants ( la prichardia, palmera gegant, o varietats de thuyas aromàtiques, entre altres ) que enriquien aquell hort de pràctiques, per això possiblement el nom de Jardí botànic. També ho cita Ferran Olucha en un article recent en Estudis Castellonencs.
El plànol de l'alumne Joaquin Subirats Lleixà, de 22 anys, natural de Mas de Braberans (Tarragona) fet al curs 1867-68 és de secà i en la breu descripció que apareix diu: «Se halla dicha finca situada en el O. de Castellon distante sobre unos cuatrocientos metros, (pensem que la ciutat construïda no arribava encara a la muralla, segons el plànol de Coello) plantada de viña y algarrobos a excepción de 78 áreas en erial. Tiene la superficie de la parte que representa este plano, 25 hanegadas, 198 brazas y 48 palmos cuadrados». En realitat el tribunal li havia manat dibuixar sols una part de l'hort, per això en el text del BOP citat abans, aquesta finca tenia 37 fanecades en total. Un altre alumne, Pedro Narvon Muñoz, de 22 anys, natural de Terol,del curs 1868-69 dibuixa el mateix plànol, indicant-li el tribunal que és el que està «a la salida del camino de Alcora».
D'altra banda en el treball: Apuntes para una historia del Hospital Provincial, de José Cid López (Penyagolosa nº 10, 1973) es diu que buscant el terreny més convenient per a la seua construcció hi havia «un campo que reunia parecidas condiciones a propósito para el significado objeto y que había sido adquirido en 1863 para campo de pràcticas de la cátedra de Agricultura del Instituto de 2ª Enseñanza... lindante al Norte con la carretera que de Castellón se dirigía a Lucena».
Per tant sembla evident que sobre el camp de pràctiques del secà es va construir el nou Hospital Provincial, agafant a més altres terrenys veïns.
En l'any de la construcció del Museu (1935) i de l'Hospital (1907), ja no hi havien estudis d'Agrimensura, però si que quedava l'assignatura d'Agricultura que romandrà encara en els plans d'estudis de la II República, desapareixent amb l'arribada del franquisme. Arran de la construcció del nou institut inaugurat el 1917, es preveurà un jardí botànic dins del propi Centre, per tant s'oblidaran aquells antics camps de pràctiques. El jardí estava situat en el pati major, zona oest, del qual pareix que actualment encara queden alguns arbres com a record.
