Les ciutats es queden sense pardals i el més greu és que l'ecosistema sofreix esta pèrdua i minva la biodiversitat en l'entorn urbà. Esta és la conclusió que n'extreu la entitat de protecció de les aus SEO Bird/Life, que esta setmana ha publicat un informe en el que afirma que en els darrers deu anys la població de pardals comuns (Passer domesticus) a Espanya a caigut un 21 %.
El programa de Seguiment de Aus Comuns en Primavera de SEO/BirdLife «podria haver-hi 30 millones de pardals comuns menys».
«Este declivi és alarmant, ja que de no canviar aquesta tendència podríem trobar-nos molt aviat amb unes ciutats sense pardals i això podria afectar també a la resta d'habitants de les zones urbanes», assegura Beatriz Sánchez, coordinadora de la campanya.
L'entitat ha posat en marxa la inicitiva 'Aus de Barri', per tal d'assegurar asegurar la naturaleza y la qualitat de vida a les ciutats». L'informe apunta que a ciutats com Brussel·les, Anvers, Gant o Hamburg el pardal comú «es considera pràcticament extint, i altres com Berlín, París i Praga han vist el seu nombre dràsticament disminuït». A més, continua l'informe, «als països escandinaus s'estima que s'ha perdut al voltant del 40% de la població en les àrees més urbanitzades».
En quant al seu declivi, «l'única cosa que sembla evident és que un desmesurat desenvolupament urbanístic al territori es relaciona amb la disminució del nombre de pardals en aquesta àrea», indiquen. Pel que fa a les causes assenyalades, són moltes i molt variades i, de fet, «el més probable és que el responsable final del declivi de l'espècie a cada zona urbana sigui una combinació d'algunes o de totes elles».
Alguns investigadors apunten que «el període reproductor constitueix un dels períodes més crítics del cicle vital de l'espècie, especialment perquè en aquest moment els pardals han de trobar quantitats significatives d'insectes per alimentar els seus pollets perquè aquests es desenvolupin ràpidament i de forma saludable, ja que necessiten fonts adequades de proteïnes per a desenvolupar els seus músculs i plomes». Per este motiu, cerquen fonts d'aliments alternatives, com llavors o molles de pa que les fa dependre de l'activitat humana i, per tant, més vulnerables.
Crida l'atenció, sobretot a les contrades castellonenques, la proliferació de mosquits tigre i mosquits de marjal i els problemes que causa a la ciutadania. Un fet que diversos consistoris i entitats busquen pal·liar amb productes químics i també amb lluita biològica.
De fet, una de les causes de l'expansió episòdica de mosquits ha estat la falta de predadors naturals, com passa en diverses zones de la Plana Baixa l'estiu passat amb el mosquit de marjal. La caiugda de la biodiversitat d'espècies d'aus deriva en l'especialització de aquelles que en dominen la cadena i en l'alteració de l'equilibri.
En Castelló, per exemple, és evident l'absència de falciots, pardals comuns i rates penades i notòria l'omnipresència de coloms i estornells. De fet, l'Ajuntament de Castelló estudia la fórmula per a esterilitzar als coloms, però encara està pendent d'aplicar una iniciativa després de descartar un projecte ja licitat.
Altres ciutats també han promogut la creació d'habitats per a diverses espècies, com és el cas de Benicarló, on APNAL-Ecologistes en Acció en la col·laboració del Ajuntament de Benicarló impulsaren la colònia de cria de la plaça Telers ja en 2016. Així mateix, en diverses ciutats, entre elles Castelló o Nules, s'han impulsat iniciatives per a la construcció de caixes nius per a rates penades.
Per exemple, el falciot (Apus apus) és una espècie insectívora i només la població actual de falciots existent a la plaça Telers, sense comptar les noves cries, s´estima en 70-75 exemplars, amb un consum mitjà mínim estimat de 20 g d´insectes / dia / falciot, els quals consumirien en els 100 dies d´estada a Benicarló, uns 140 kg d´insectes.
Per la seua banda, les rates penades s'alimenten d'insectes. Uns volen buscant arnes i mosquits entre els matolls, altres sobrevolen els rius pescant artròpodes aquàtics, altres corren pel sòl darrere dels escarabats..., segons marca un projecte Life de recuperació d'esta espècie impulsat per la Generalitat. Així, indiquen que «a causa del seu accelerat metabolisme necessiten ingerir grans quantitats d'aliment per a mantindre la seua activitat diària. Açò els ha convertit en verdaders controladors naturals dels insectes, i per consegüent controladors dels insectes que danyen els nostres boscos i cultius, dels insectes transmissors de malalties o dels insectes que simplement ens molesten amb les seues picadures».
