Al 1900 com de costum, el tercer diumenge de Quaresma es feia a Castelló La festa de «la Traslació» (malgrat que segles abans es feia el tercer dissabte) i que al igual que ara la gent anava en romeria a l'ermitori de la Magdalena a dinar i passar el dia per conmemorar el trasllat de la població. Tot estava preparat per començar aquestes festes tan desitjades i que a més tenien l'alicient del recient construït camí passeig de la Verge del Lledó.
Aquest any hi havia molt de tràfec tant pels preparatius que es duien a terme en les cases particulars com per l'afluència de forasters. L'ajuntament va instal·lar en la plaça del Rei En Jaume les casetes amb les parades per la fira -que duraria 8 dies-, així com dos pavellons: un en la plaça del Rei amb dos fonògrafs, un tío vivo i un gronxador vertifical i l'altre en la plaça Tetuán on a banda d'un cinematògraf i del circ Feijó hi havia parades de refrescs i neules. En front de l'estàtua del conqueridor, tots el dies de fira, la música d'Otumba, actuaria per delit del públic des de les sis fins a les vuit de la vesprada.
Dissabte a la nit en el Teatre Principal la posada en escena de «La Tempestad», «Marina» i «Los aparecidos» va acontentar el públic.
La copiosa ploguda que hi va haver va deslluir la romeria al dia següent, no així la professó de les gaiates que va estar molt concorreguda i que va començar des del Forn del Pla a la tornada de la Magdalena encapçalada per un piquet de la Benemèrita amb les bandes de música i un altre piquet del regiment d'Otumba al darrere. Va continuar pels carrers de Sant Fèlix, Enmig, Castelar i Major dissolent-se davant l'Església de la Sang al voltant de les nou de la nit. Tot eren lloances pel treball de restauració que s'havia fet dels tradicionals carros de triunfo sota la direcció de Ricardo Carreras i Manolo Sorribas.
L'afluència de forasters va ser immensa: trens, tramvies i cotxes no deixaven de dur gent i els firaires, les empreses d'espectacles i els amos dels establiments de la ciutat van fer un bon negoci malgrat el malt temps. Per la vesprada en la plaça de bous, el circ de Feijó va fer les delícies dels xiquets i a la nit, en el Teatre Principal l'obra «El anillo de Hierro», que es va representar dilluns també, va tindre l'aforament complet.
Encara hi havia gent pels carrers quan al voltant de les onze de la nit, estaven de tertúlia un grup d'amics en el lloc conegut com portal de la Puríssima quan un subjecte borratxo no tenia altre interès que anar amb ells de passeig. Davant la negativa dels altres se'n va anar proferint malediccions i tornant al cap d'un moment amb una fals de les anomenades «cañamera» amb la qual va arremetre als homes que l'havien despatxat. Aquests van fugir corrents però un d'ells, Francisco Salvador es va quedar més endarrerit i va tindre la desgràcia que l'agressor li va esquinçar el braç esquerre amb una ferida d'on sortia la sang a dojo. Quan va intentar dirigir-se a la seua casa es va desplomar al terra sense forces. En eixe moment l'agressor ja havia fugit però el ferit no va estar molta estona a soles donat que a eixa hora els serenos es dirigien cadascun al seu districte i van acudir en la seua ajuda. Malauradament, no es va poder fer res per salvar-li la vida. El criminal, Ignacio Pachés vivia al carrer Conejos, actual San José, on el van detenir.
Malgrat aquesta desgràcia, les festes van continuar i els actes que estaven prevists pel dilluns no es van cancel·lar: al de matí del un míting socialista en el teatre del carrer de la Magdalena i en el Circo Gallístico de la Ronda de Mijares, lluita de galls pertanyents a Canut, Mandadero i Carda que van delectar a un públic desitjós de sang sobretot l'últim assalt quan ambdós estaves estesos enmig del circ i semblava que la lluita anava a quedar en tables, el de Mandadero va sorprendre al de Carda rematant-lo quan aquest encara estava estès al terra.
Per la vesprada, el moment més desitjat pels aficionats a les corregudes de bous donat que eixe dia les quadrilles de Lagartijo i Machaquito aseguraven un gran espectacle, no de bades, aquest joves toreros venien precedits de molta fama. A més a més, l'aspecte dels caps de bestiar de la ganaderia d'Otaolaurrichi era el millor que havia visitat aquesta plaça. Tot això unit augurava un dia de Sant Josep exitós amb un aforament complet com així va ser: les feines de Lagartijo sobretot i la bravura de «botonero» el bou que va tancar la plaça, no van decebre el públic que no va deixar d'aplaudir. Esta és una xicoteta crònica de l'última Magdalena del segle XIX que malgrat estar entelada per una desgràcia, l'espectacle no va parar?
