A l'acabament de la Segona Guerra Mundial Espanya es va quedar aïllada de la majoria de països pertanyents a l'Organització de las Naciones Unidas que a més, recomanava l'exclusió del Govern de Franco com a membre dels organismes internacionals establerts per aquesta entitat —o que tingueren que veure amb ells— i que tampoc participaren en activitats d'aquest organisme fins que es restaurés a Espanya un govern «nou i acceptable». També la retirada dels ambaixadors i a més a més, EEUU va excloure Espanya del pla d'ajuda que va preparar vers els països europeus afectats per la guerra conegut com Plan Marshall.
No obstant això, i malgrat totes aquestes recomanacions, Argentina no sols va nombrar ambaixador a Madrid, sinó que a més li va fer costat a un país que en aquell moment tenia greus dificultats per abastir la seua població que fins i tot estava a la vora de la fam amb cartilles de racionament. Necessitaven aliments bàsics com el blat i va ser al 1946 amb la presa de possessió de Perón que se li va concedir a Espanya un crèdit de 350 milions de pesos a molt baix interès i a llarg termini. I no sols blat, també carn i altres aliments dels qual tenien excedent. A canvi, Espanya li oferia olives, tèxtils i la construcció de vaixells per no parlar de la concessió de zones franques en ports nacionals perquè Argentina pogués donar eixida els seus productes vers Europa. D'altra banda, també el compromís d'acollir una important quantitat d'emigrants espanyols.
Al 1947, Eva Perón va arribar a Espanya amb viatge oficial —a bord d'un avió DC-4 amb equipament de luxe que Franco li havia enviat—, per consolidar les relacions entre els dos països. Franco es va desviure per complimentar aquesta estada de 18 dies amb els quals la primera dama argentina va recórrer diverses ciutats acompanyada per Franco i la seua esposa Carmen.
Eva era una dona molt estimada en el seu país, coneguda popularment per «la defensora dels pobres» i del moviment obrer a qui els deia «descamisados». Va construir vivendes, escoles, centres de salut i va aconseguir el sufragi femení en el seu país.
Durant la seua estada a Espanya, cridava l'atenció que no tingués pudor d'acudir a barris pobres o fer discursos, davant una multitud de persones necessitades, amb un desplegament d'abillament propi d'una reina de pel·lícula fins el punt de dur pells de visó malgrat estar en juny.
L'últim dia, en la Plaça Major de Madrid, va tindre lloc un acte en el seu honor on van actuar músiques i danses de totes les regions espanyoles. El colofó d'aquest esdeveniment va ser el present del qual se li va fer entrega: una col·lecció de vestits (amb les seues mesures), típics de les 50 províncies que en aquell moment composaven el país. En total van ser 728 peces incloent accessoris, calcer, roba interior, joies, tocats i perruques amb els pentinats característics de la regió pertinent. Encara que la premsa espanyola no va mencionar la despesa que va suposar aquesta visita i els regals que se li van fer, la estrangera la va valorar al voltant de quatre milions de dòlars.
El que sí sabem, és el que li va pertocar pagar a la ciutat de Castelló i els pobles de la seua província. El Governador Civil amb data 13 d'octubre de 1947 va emetre un ofici (nº 3941) on en base a un prorrateig, comunicava a cada població la quantitat que havien de pagar per contribuir al vestit i guarniment típic de Castelló que se li va regalar a la Primera Dama argentina. Els imports variaven depenent de la població; des de 50 pessetes fins a 1.500 que van abonar l'Ajuntament de Castelló així com la Diputació Provincial; totes, absolutament totes van aportar el que se'ls va demanar. Des del 17 d'Octubre fins el 31 de desembre, es van anar ingressant aquests imports que van suposar 14.050 de les antigues pessetes.
A banda de les despeses d'un país que patia fam, Francisco Franco va haver d'escoltar a la Primera Dama dirigir-se al poble espanyol amb frases com aquestes: Queridos descamisados de España, tenemos que evitar que haya tantos ricos y tantos pobres, las dos cosas al mismo tiempo. Os ofrezco mi corazón de mujer, empapado en la nueva justicia que hemos dado a los obreros en mis ciudades y mis campos. Podrían dedicar este enorme edificio a algo útil, por ejemplo una colonia para niños pobres. ¡Se ven tantos! (en referencia al Escorial). Malgrat tot, la bona relació entre els dos països no va ser molt duradora, però això, son figues d'un altre paner...
