Dissabte, 30 de març. 14 hores. Carrer Santa Maria Rosa Molas. Mascletà del XXV concurs de mascletades «Ciutat de Castelló». Pirotècnia Hermanos Ferrández.

L'inici de la mascletà d'Hermanos Ferrández feia pressentir un bon espectacle quan, de repent, tot es va tòrcer. El públic de la zona on érem, que no en sabia res, va començar a xiular pel tall; després vam saber que la causa era que havia tingut lloc un accident amb una de les carcasses. Des de llavors, res no va ser ja igual. La pirotècnia va llançar el que va poder, l'artilleria a terra sense coets, un remat en terratrèmol interessant però una mica estrany... i ja va estar tot, sense remat aeri, suposem que en precaució per l'accident. En aquestes circumstàncies, creiem que no podem jutjar el que no va ser una mascletà plena, ni tan sols donar el temps de durada, a causa de les interrupcions i les retallades.

Divendres 29 de març. 23 hores. Explanada de l'Auditori. Castell Piromusical. Pirotècnia Peñarroja de la Vall d'Uixó. Durada: 18,20 minuts.

Quants anys feia que no véiem un piromusical a Castelló? Quantes vegades hem mirat amb ulls d'enveja, per televisió, els que llancen per exemple a Barcelona per la Mercè? Ara, finalment, el teníem entre nosaltres i, més enllà d'uns problemes tècnics amb el so a l'inici, vam poder gaudir d'un espectacle piromusical molt reeixit. Vam tindre carcasses a dojo, uns jocs de bengales i de coeteria menor molt ben treballats, i figures com ara cors, espirals, cels coberts d'un sol color, carcasses bicolors, veredes i roges, per exemple o carcasses flor. I tot això ben conjuntat amb la música, perquè una de les claus dels castells piromusicals és que el ritme és determinant. Les elegants elipses de les candeles romanes, o les carcasses i bengales llançades cap a cel, verticalment, buscant un contrast, s'aproximen a la perfecció amb el llançament digital.