Suscríbete BLACK WEEK

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Crims de novel.la

El 'Jardín de los horrores' i 'La Casa Blanca'

En 1997 un reclús de la presó de Picassent, de malnom 'El Cojo', va confessar haver participat en un crim sis anys abans en un lloc de la ciutat de Castelló conegut per les cases de la Breva

El 'Jardín de los horrores' i  'La Casa Blanca'

El 'Jardín de los horrores' i 'La Casa Blanca'

En 1997 un reclús de la presó de Picassent de malnom 'El Cojo', va confessar haver participat en un crim sis anys abans en un lloc de la ciutat de Castelló conegut per les cases de la Breva on un amic seu conegut pel malnom de 'Petxina' -Emilio Pellicer- tenia una casa on van tindre lloc els fets. Segons la seua versió, un dia va acudir a l'esmentada casa amb un informàtic de València amb el qual sembla ser que tenien negocis de drogues. Van discutir amb ell i el van matar a colps; el col·locaren en un recipient ple de salfumant on el van tenir durant dies i el van cremar fins quedar reduït a cendres. Quan la policia va anar al lloc, el Petxina estava desaparegut en un país sud-americà malgrat que no va tardar en tornar -de Bolívia- i com que la policia estava seguint-li les passes, el va detenir tan prompte com va baixar de l'aeroport de Barajas.

Quan estaven removent la terra del jardí de la casa per buscar les restes de la suposada víctima, es van trobar enterrat a metre i mig un vehicle fúnebre, Seat 1500 i centenars d'ossos. La notícia va commocionar la població; la premsa local i fins i tot la nacional es va fer ressò i de seguida es va conèixer el lloc com «el jardín de los horrores». Els incriminats deien una i altra vegada que ells sols havien matat una persona i que el vehicle -la família del Petxina tenia una funerària-, el va fer desaparèixer perquè havia tingut un greu contratemps amb ell i volia evitar problemes amb l'assegurança.

Després de trobar més de 1.900 trossos d'ossos i peces dentals i després de moltes elucubracions la Guàrdia Civil va resoldre que entre totes eixes restes cadavèriques sols hi havia un cadàver víctima d'assassinat. Aleshores, quin era el misteri de tanta ossamenta? Què té a veure amb la "Casa Blanca"? Dons les dues coses venen a col·lació perquè el Petxina, en certa ocasió li va demanar a un constructor 50 camions de terra per reomplir el seu jardí. A aquest empresari se li havia adjudicat una obra en el 'vallás', antic desguàs que des de la Gran Vía travessant l'illa de la plaça de bous seguia per la Ronda Magdalena fins el Riu Sec a la l'altura de l'estadi Castalia -plaça Teodoro Izquierdo-, lloc d'un cementeri d'empestats fa uns 370 anys.

En juny i juliol de 1647 començà en València una malaltia que ningú no sabia com tractar i que a poc a poc anava provocant més i més morts fins el punt que el contagi es va estendre per altres poblacions. Eren tant alarmants les notícies que es rebien que el Consell de Castelló va decidir enviar un Síndic que s'informés del que passava en València i en altres poblacions al temps que esbrinés com evitar tanta mortaldat si arribava a Castelló. Quan l'emissari va tornar i va explicar que es tractava de febres pútrides i de mala qualitat molt contagioses els Jurats de la ciutat van prendre mesures i van tapiar set de les vuit portes d'accés a la ciutat deixant solament la porta de 'l'Aigua' - situada en l'actual plaça de Cardona Vives- on hi havia persones que vigilaven la gent que entrava i si aquesta estava contagiada havia de passar la quarantena en l'ermita de la Magdalena o en alguna alqueria si la tenia.

Entre les moltes mesures que es van prendre també va estar la d'instal·lar un hospital d'empestats en una de les quatre cases que hi havia en el portal de Sant Roc al que se li va anomenar 'Casa Blanca' i on quatre anys després es va construir en aquest lloc l'ermita de Sant Roc. No van ser moltes les víctimes en 1647 però no així l'any següent que va ser de tal magnitud el contagi que a banda de la casa habilitada per hospital i altra pel personal sanitari, es va ocupar les altres dues com ampliació de l'hospital i a més a més un cementeri que es va beneir el dos de juliol. Cada colp hi havia més malalts, les medecines es van acabar i hi havia famílies que perien tots els seus membres com el cas d'una que el mateix dia van morir la mare, tres filles i dues criades; era tanta la por de la gent que tothom deixava els malalts sense atendre inclòs els de la pròpia família; fins i tot els capellans van fugir per no contagiar-se mentre administraven l'extrema unció. Els enterramorts es van morir i es van haver de dur de València. La pesta bubònica va deixar en el regne de València al voltant de 47.000 morts.

Pel que fa al Petxina, el crim estava resolt, els criminals condemnats malgrat que el bocamoll de Picassent -que mentrestant ja havia acomplit la condemna per possessió de drogues- no va tornar a ingressar perquè en el moment de la sentència ja havia mort. El Petxina va ingressar en la penitenciaria en gener de 2003 i va morir anys després. Curiosament també va quedar, al igual que la seua víctima, reduït a cendres donat que el van incinerar.

Què pensarien els criminals quan de sobte va aparèixer tal quantitat de restes en el jardí? La situació encara que tràgica seria digna de veure; ambdós esglaiats i intentant convèncer la policia que sols n'havien matat un i no més!!!

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats