Quotidianitat. Doncs sí, normalment parle d'això. O almenys, de la meua. El dia sembla normal, com són els dies assolellats de maig a Castelló. La pantalla de l'ordinador la tinc en blanc. Em produeix cert pànic, com sempre, però m'hi he de posar. La taula en disposició de combat. Les notes de la setmana, a tocar. Bebop a l'aparell de música. I comença el ritual. Observe des de la meua finestra. Pla picat: el carrer, en un dia laborable, formigueja. Pla frontal: un skyline castellonenc més que recognoscible i tòpic, com de postal de souvenir. Si vull omplir aquest full, hauré de buscar una història per a contar-vos-la. I com la història no ve cap a mi, tot i que per telèfon me n'han suggerit una un pèl escatològica i que ja li donaré forma, decidisc eixir al carrer. Com els personatges d' Updike, m'agrada enfrontar-me als fets amb una copa a la mà i una certa i relaxada distància manhattaniana. És l'hora perfecta i em faria un còctel. La música que estava escoltant encara em ronda pel cap. Humphrey i Ingrid intercanviaren les mirades més seductores de la història del cinema mentre compartien un French 75 en el Rick's Cafe de Casablanca. Tom Ewell intentava fomentar el seu rol de matxirulo en La temptació viu a dalt presumint dels whisky sours que bevia en desdejunar-se. El còctel, de sempre, ha estat un signe de glamur i sofisticació o almenys aquesta és la imatge que ens transmetia el cinema. És el que té pertànyer a una generació amb mites però sense mestres. Però no estic passejant per cap ciutat mítica de les que em mostra la pantalla. I la realitat em diu que açò és Castelló, i demanar un còctel, excepte en molts pocs locals que es poden comptar amb els dits d'una mà, sempre és un esport de risc amb les previsibles conseqüències.
Comence a recórrer sense rumb fix la ciutat. M'immergisc en una de les artèries principals fins que trobe un bar on decidisc fixar el meu punt de vista. Sóc un espectador privilegiat d'aquesta desfilada urbana. En l'ambient, en les converses que vaig captant, estan presents les pròximes eleccions municipals. Ara bé: a aquestes alçades de la legislatura, el substantiu «precampanya», quan duem quatre anys, és un eufemisme insuportable. Fullege la premsa local. Els titulars em produeixen la sensació de temps de descompte. Ara, tot s'hi val. Els partits polítics arriben a les urnes en plena fase d'enamorament amb la seua facció i tot grup necessita del seu pegament identitari. I tant fa que el porter puge a rematar un córner o que el davanter centre simule una lesió. Estem en el temps afegit i cal ser resultadistes. Continue observant. Sóc testimoni d'excepció de converses i comportaments vitals que, de tan brutals, sonen a pur artifici. I és que només en algunes barres de bar trobes el que no busques, però sí esperes trobar. Un bon gintònic, per exemple, aquesta combinació que, a certes hores del dia, mai m'ha caigut malament. I la llum del dia precisa, càlida i íntima per a parlar de la vida que, per a alguns, a més del divorci i de les successives nòvies que van empalmant, és un bon fil argumental per a continuar fent-la petar. Perquè, al remat, es tracta d'això: carrer i bloc de notes. Preguntar i escoltar. I en les barres de determinats bars, veure i no ser vist. Aquest és el gran secret. O almenys el principal. Perquè la multitud que desfila per davant meu s'assembla cada vegada més a un orgia romana però d'aquestes de decorat, amb un toc de Cecil B. De Mille. Observe. Pense que entre els centenars de figurants apareixeran, de moment, els camells i els elefants. Dels primers, n'hi ha, tot i que s'invisibilitzen. Però són part essencial d'aquesta posada en escena. Els segons, en estat de sobreexcitació, s'atropellen, volen pronunciar la segona frase abans que la primera amb resultats sintàctics calamitosos. Em gire. Un aroma de brossa més que conegut m'arriba des del costat. Essent com som una ciutat amb arrels llauradores, no m'estranya l'afició que tenim a l'horticultura visionària. I a diferència de la possible nova corporació municipal, el «cannabis sativa» necessita molta llum, molta funció clorofíl·lica i arribar al mercat.
