Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La vida en verd

Un repte que no és tan difícil de complir

?Comprar la matèria primera i no productes ultraprocessats i tornar a cuinar, en són les claus

A poc a poc. Canviar hàbits i pensar abans de comprar eixe producte que falta a casa perquè s'ha acabat. Aquesta és la fórmula que les persones vinculades al moviment Residu Zero recomanen a les persones o famílies que volen començar a deixar d'utilitzar plàstics; especialment, aquells d'un sol ús i que, a vegades, suposen un veritable pleonasme.

Aquesta setmana, el món mira a un projecte que proposa boicotejar els plàstics d'un sol ús. Un repte que, en principi, pareix impossible de complir, però que està més a prop i més a l'abast del que sembla.

Així ho assegura Dèbora Fabregat, de la botiga Erres, de venda de productes a granel ubicada a Castelló. «El primer que cal fer és tornar a cuinar», assegura Fabregat, que aposta per adquirir directament la matèria primera i no aliments ultraprocessats. «Si ens abelleixen uns 'nuggets', per exemple, comprem el pollastre, els ous i el pa ratllat i els fem nosaltres; sempre serà millor», indica. Un hàbit, el de tornar a cuinar que lleva molts embolcalls plàstics de la bossa del reciclatge i que afecta també la rebosteria, com en el cas dels pastissos, iogurts o flams, que solen anar empaquetats en plàstic.

El teu propi recipient

Així mateix, aposten per portar recipients propis a les fruiteries, carnisseries i peixateries per tal d'evitar els embolcalls de plàstic. Quasi totes les botigues de barri no tenen problemes a usar els recipients dels clients i, cada vegada més, tampoc els supermercats posen inconvenients a aquesta pràctica. Alguns emboliquen el recipient en plàstic i amb etiquetes per a evitar-ne el robatori.

La primera clau per a reduir l'ús de plàstics es visibilitza en tornar del supermercat quan, a l'hora de guardar els productes, es genera una gran quantitat de plàstic. Cal anotar aquests productes i, quan s'acaben, buscar una alternativa que no genere residus. Dèbora Fabregat relata un exemple: «Quan s'acabe el producte que fem servir per a llavar els plats, acudim a una botiga a granel i omplim de nou la botella, no cal que comprem el producte i una botella nova», indica. El mateix principi es pot aplicar al detergent per a la roba i a altres productes de neteja en què, si no hi ha alternativa, «sempre queda el vinagre i el bicarbonat», recorda la gerent d'Erres.

Una vegada s'haja fet el primer pas, el de pensar si hi ha una alternativa al producte que no utilitze plàstic, sempre es pot anar més enllà per tal que els productes siguen de quilòmetre zero (si un producte ecològic recorre 6.000 quilòmetres fins a la nostra casa, deixa de ser ecològic), biodegradables i sense residus.

Pel que fa a com els plàstics afecten els ecosistemes, principalment els marins, Greenpeace assegura que, cada any, els oceans reben 12 tones de plàstics i que el 30 % dels plàstics que es consumeixen a Espanya, no es reciclen.

La campanya de boicot al plàstic naix de diferents entitats de base per tal de mostrar als grans supermercats que hi ha grups de consumidors que rebutgen les polítiques d'un ús excessiu i redundant dels plàstics.

De fet, la reivindicació principal és reduir l'ús del plàstic i no generar residus, més que apostar per polítiques de reciclatge, que han acabat saturant el món de plàstics. Quan s'haja generat l'hàbit de pensar abans de consumir, la resta ve rodat i es tracta d'una acció que beneficia tant el planeta per la reducció de residus, com l'ecosistema comercial dels barris de la ciutat, pel consum ciutadà en una economia diversificada.

Compartir el artículo

stats