Estás celoso!, eso significa que me quieres!!!» exclamava ella molt emocionada a Tony Leblanc, que feia de nóvio en la pel·lícula Tres de la Cruz Roja. L'escena del Madrid dels anys 60 era a un talleret de brodadores que presenciaven bocabadades la bona sort de la companya, rescatada i alliberada per un faune gelós i guapot que amb braços de Popeye la treia i se l'emportava enèrgicament a casa, al lloc d'on ella mai no hauria d'haver eixit i menys per a aprendre un ofici; i la nimfa , desvanida, era l'enveja de totes les seues companyes que pacientment esperaven el seu torn mentre pedalejaven la Singer.
La col·lecció de Cine de Barrio té un valor documental i sociològic incalculable i ajuda a entendre i explicar, com a recurs didàctic per exemple, com s'ha construït bona part de la ideologia que encara perdura en els nostres dies, perquè les pel·lícules escenifiquen amb detall els valors que la maquinària d'una dictadura pot fabricar per moblar l'ideari col·lectiu de tot un Estat, amb l'única intenció que tot quede ben lligat però, sobretot, que elles queden ben lligades.
Alfons Cervera assegurava en una ocasió que el triomf del franquisme no foren els afusellaments o les tortures, ell diu que sigué sobretot la desideologització de les persones que quedaren vives, fins al punt de deixar un país devastat i amb una única ideologia, la del sotmetiment perdurable en el temps capaç de disfressar i amagar la realitat. Una manera entretinguda d'abordar moltes de les actituds i declaracions que escoltem d'algunes dones de la primera línia política actual és rebobinar aquelles cintes i intentar calcular el seu abast i el seu impacte en la societat actual.
Rocío Monasterio, de Vox, és arquitecta i mare de quatre fills i no celebra el Dia de la Dona perquè no vol donar el seu suport a la «dictadura de género» com diu ella. Està convençuda que l'actual discurs feminista és totalitari i pensat per a dominar millor els homes i les dones i així acabar amb la família; també creu que l'actual Llei contra la violència de gènere vol imposar una ideologia caracteritzada per l'enfrontament permanent entre dones i homes, convençuda que no hi ha violència de gènere sinó violència intrafamiliar, on totes i tots podem ser-ne víctimes. Per a capgirar el discurs feminista i, després de 1.000 dones assassinades des de 2003, ella planteja la qüestió amb equidistància adduint que totes i tots som iguals davant la llei però, com digué el president Ximo Puig al seu discurs del debat d'investidura, aquesta equidistància és connivència.
Isabel Díaz Ayuso vol dones que no tinguen por a res, que treballen i que no es queixen, i entén que l'ideal de dona forta i valenta és la que a la setmana de parir es posa a treballar, «que emprende» diu ella, i rebutja el perfil «de mujer de izquierdas que victimiza y colectiviza sus sentimientos»..., però tota la fortalesa que reivindicava es diluïa l'altre dia quan els homes del seu partit les desautoritzaven, a ella i a Esperanza Aguirre, en referència a l'opinió que elles tenien sobre l'abstenció des del PP per a Pedro Sánchez. La tonta del bote o Dos chicas de revista, entre d'altres, també són dues pel·lícules, de les nombroses que hi ha, que ofereixen material gràfic i argumental molt interessant per a fer una bona anàlisi amb les estudiantes i els estudiants de tercer d'ESO, per exemple.
