?

El metge valencià Arnau de Vilanova (1240-1311) va ser un reputat doctor de reis i papes a l'Edat Mitjana. Però també es preocupà per la passió més humana: l'amor. Per això, es llançà a escriure a finals del segle XIII el Tractat sobre l'amor heroic, un breu assaig mèdic, originalment escrit en llatí, on l'autor hi descriu les causes, els símptomes i els remeis de la passió amorosa, que aleshores era considerada una malaltia potencialment mortal. Ara, l'Editorial Barcino rescata aquest curiós text, el més antic que es conserva d'Arnau de Vilanova (de la dècada de 1270) i que constitueix la primera monografia mèdica sobre la malaltia de l'amor. És, de fet, la primera traducció del Tractatus de amore heroico a qualsevol llengua (feta per Sebastià Giralt) i la primera versió en valencià modern d'una obra mèdica d'Arnau.

Al llibre, la malaltia rep una curiosa descripció fisiològica: la facultat estimativa, situada en el cervell, té la funció de jutjar el que arriba a la percepció, i en el cas de l'enamorat heroic l'indueix a l'engany de creure que l'objecte del seu amor està per damunt de tots els altres. Aquest error de judici el provoca, segons Arnau, la calor excessiva generada per l'anticipació del plaer extraordinari que el malalt concep respecte de l'objecte del seu amor, probablement a causa del plaer singular associat al sexe.

Els curiosos símptomes els podria subscriure qualsevol víctima de l'amor no correspost: afebliment del cos, color grogós, insomni, desgana, tristesa en l'absència de la persona estimada i alegria en la seua proximitat. Arnau, que com els grecs i els seus coetanis considerava una malaltia l'amor heroic (expressió derivada d'eros i que s'ha d'entendre com a sentiment què senyoreja -domina- sotmetent l'ànima i exercint el seu poder sobre el cor) avisa de la gravetat: "Si no es fa front amb urgència a aquesta fúria, acaba generat malenconia, sovint deriva ràpidament en mania i, cosa que és més greu, la majoria de les vegades els afectats llangueixen fins a caure en perill de mort". El tractat hi aporta remeis contra la malaltia: mostrar els defectes de l'ésser estimat; distreure's amb activitats agradables com dormir, passejar, anar amb amics, tindre sexe amb "joves especialment plaents"; i viatjar el més lluny possible. Consells medievals poc desfasats.