El mateix donava que fora un retallable, una il.lustració per a una recepta de cuina, un estrafolari anunci d'un invent impossible, un relat força imaginatiu o una historieta una mica sicalíptica. Tot allò que tocava El Persa, per allunyat de transcendència que semblara, es transformava en especial. Més que amb un llapis, dibuixava amb una vareta màgica. Era la màgia del geni. De l'home senzill. Josep Cardona va nàixer a València a 1943. I va faltar dimarts després d'una llarga malaltia. Els que el van conèixer ja ens l'imaginem fent aquest darrere viatge en motocicleta, per exemple en una Ducati 250 de Luxe, sense presa.

El Persa, nom artístic i vital d'aquest creador d'imaginació desbordant, es va establir a Xàbia fa ja una pila d'anys. No era el lloc més adient per a què el geni es lluïra. El mateix li donava. Creava per a saciar la seua curiositat i per agradar els amics. És clar que també aspirava a treballs alimenticis, però també brillants perquè la seua pulsió d'artista era sincera. Darrerament l'havia agarrat gust a escriure. El seu llibre El Persa, ese desconocido era una miscel.lània de curiositats, relats, dibuixos, fotosÉ Inclassificable. El mateix que l'autor.

Dotat d'una tècnica de dibuix exquisita, que va polir en els seus anys d'estudiant d'arquitectura, ben aviat va destacar com a creador de còmics. Va explorar el món del "tebeo" sense prejudicis. Va fer una adaptació magnífica del Raig verd, de Jules Verne. A més, va publicar una revisteta anomenada El Llaüt que és de lo milloret del còmic valencià. Però El Persa té moltíssima obra dispera. S'autoeditava i, clar, els poquets exemplars de còmics, llibres i revistes volaven en un tres i no res.

A més, va destacar com a dissenyador de retallables. És, sens dubte, el millor creador valencià d'aquests ingenis de paper. Els coneiximents d'arquitectura i la capacitat per a descobrir les tres dimensions en un full el van ajudar a fer retallables tan complicats com el de l'església gòtica de Sant Bertomeu de Xàbia. Era un mestre en aquesta tècnica ara menyspreada, però que ell va elevar a art.

Precisament, és això el que el feia genial. Un cromo, un passatemps, qualsevol cosa d'entreteniment efímer El Persa ho transformava en art permanent. Només per això ja mereix un lloc destacat entre els artistes valencians.

Però més enllà de la seua faceta artística, Josep Cardona era una persona afable, senzilla i sense cap ínfula estranya. Parlar amb ell era un plaer. Conversador intel.ligent i respectuós. Escoltava i, després, mostrava la seua cultura, tant immensa com eclèctica.

Els amics que van compartir amb ell nits de rialles en aquella revista que volia ser satírica de Dijous Mercat ja el troben a faltar. Les ocurrències de la nit a l'endemà i plasmades en paper feien menys gràcia. Excepte les de El Persa, que semblaven a cada cop més ingenioses i intel.ligents. No mai un art tant efímer ha esdevingut tant durador.