Vicente Calvo Meseguer, que tothom coneixia com a Mustieles, un dels homes que més coneixia l´Albufera, i per això mateix imprescindible «conseller» sobre qüestions del llac davant de qualsevol institució que li demanava consell, va emprendre ahir el seu darrer viatge.

Aquest «catedràtic» d´agricultura format en la universitat dels tancats de l´Albufera, ha estat fins al seu últim alè, i malgrat la seua malaltia, tan pendent de la collita d´arròs d´enguany que, com si ho haguera decidit així, ha faltat quan ha acabat pràcticament la campanya. Mustieles duia l´Albufera en la sang i qualsevol periodista que volguera conèixer el dia a dia dels arrossars, de la pesquera, de la cacera i la problemàtica quotidiana del llac en general, havia de parlar amb este llaurador de cor immens, bonhomia excepcional, somriure enlluernador i mirada inquieta, que s´explicava tan magníficament que el periodista es quedava corprès.

Quan no fa molts anys el fong de l´arròs va afectar els arrossars de l´Albufera, Mustieles va encapçalar, des del Consell Agrari, les peticions perquè la Conselleria de Medi Ambient s´encarregara dels tractaments aeris necessaris per a combatre aquest fong que seca l´espiga i fa malbé les collites. I ho va aconseguir, malgrat les reticències inicials de l´administració.

Mustieles, a més, sempre atenia el telèfon, quan el cridaves, o acompanyava a qui fora a la marjal per mostrar-li la seua manera de veure i de viure l´Albufera. Al motor que gestionava, com ja ho feia son pare i on hi va viure molts anys, que per això es coneix com el motor dels Calvos o de Mustieles, cuinava les millors paelles, els millors arròs caldosos i uns all-i-pebres excepcionals, mentre et feia entendre, amb la seua conversa senzilla, però plena de saviesa, tots els misteris del camp.

Hui l´acomiadarem a Silla,a les 13 hores, des de l´església de la Mare de Déu dels Àngels, però Vicent Calvo, Mustieles, perdurarà sempre en la memòria de tots els qui l´hem conegut.