?

L'Institut Valencià de la Música (IVM) ha editat un doble CD on repassa vuitanta anys de la història de la dolçaina i el tabal. El disc publicat, que està dins de la col·lecció Fonoteca de Materials, suposa una exhaustiva labor d'investigació i recopilació de documents sonors coordinada per l'especialista en la matèria Jordi Reig.

Reig assenyala que el treball "pretén aportar elements, dades i referències estilístiques sonores que permeten obrir espais de reflexió als intèrprets, així com dotar als dolçainers i els tabaleters d'un fons ampli i variat de mostres interpretatives en ordre cronològic que permet observar com han evolucionat les formes d'expressió amb la dolçaina i el tabal durant aquesta curta història del so gravat".

L'especialista ha elaborat l'estudi de les peces, interpretades entre 1926 i 2006, i ha coordinat el treball d'investigació, iniciat en el seu moment per Vicent Torrent, i en el qual ha participat també el dolçainer i investigador Josemi Sánchez. L'IVM afirma que la compilació és el resultat de deu anys de treball. "Reuneix mostres de diverses procedències gravades en diversos suports: cintes magnètiques de diferents grandàries i velocitats, fil magnètic (el predecessor de la cinta, avui desaparegut), casets editats, casets domèstics, antics discos de pissarra, discos d'acetat dels quals es registrava un únic exemplar, discos de vinil, dat (digital àudio tape: cintes digitals d'àudio), minidisc i discos compactes actuals".

La digitalització i remasterització del material s'ha realitzat gràcies a les cessions dels propietaris, intèrprets, familiars i editor. "Una vegada localitzats alguns aparells reproductors tan antics com els propis suports (en alguns casos autèntiques relíquies, en funcionament quasi de forma incomprensible), es va portar a terme", diu l'IVM.

Les interpretacions són en directe amb públic gravades en el carrer o en locals tancats, d'estudi molt retocades en la posproducció, en directe realitzades en una sola presa en un estudi d'enregistrament fix o portàtil. En aquesta recopilació sonora ha prevalgut "la perspectiva estilística, és a dir, les diferents maneres que han tingut i tenen els músics de relacionar-se amb el seu instrument per a extraure-li el so que a cada moment li ha demanat la societat", asevera l'institut. "Desgraciadament, no hi ha massa mostres de la primera meitat del segle xx atès que no era habitual realitzar enregistraments de dolçaina i tabal si no compareixien en els discos com acompanyants de cantants o de ballarins, però el duo encara es mantenia molt present en les festes de carrer de la majoria dels pobles valencians".