El cantor de la lluita i l'amor

?

L'editorial Empúries ha editat el catàleg de l'exposició Raimon. Al vent del món amb motiu del 50 aniversari del primer concert del cantautor de Xàtiva a Barcelona. Una mostra que com assenyala Vicenç Altaió, director d'Arts Santa Mònica, espai on s'ubica l'exposició, és una "autobiografia textual col·lectiva del món intel·lectual", al voltant de Raimon, . L'àlbum arreplega esdeveniments artístics rellevants en la carrera de Raimon posats en paral·lel a fets històrics i polítics de Catalunya. "Un àlbum d'imatges, de testimonis, de correspondències, també que anellen el simbòlic col·lectiu sense distinció entre l 'escriure, el cantar i el pintar -del Raimon-Fuster-Alfaro al Raimon-Espriu-Miró o Tàpies, entre altres- o el nostre llegir, sentir i escortar...", destaca Altaió.

El catàleg conté en les seues pàgines documents inèdits com la persecució implacable de la censura contra les lletres de les cançons i actuacions de Raimon durant la dictadura de Franco i les traduccions dels seus temes a altres idiomes.

Raimon. Al vent del món està estructurat en set apartats: Al vent, Cançons d'amor, cançons de lluita, Diguem no. La derrota no acceptada, En la gran pàtria humana, Entre la nota i el so, Del llibre al disc, del*disc al llibre i Barcelona-Raimon: una història d'amor.

El primer apartat està dedicat a la cançó més emblemàtica del cantautor i reprodueix el text de Joan Fuster que apareix en la contraportada del seu primer disc. L'intel·lectual recorda que la primera vegada que va escoltar a Raimon va anar "en una taverna de València, entre amics, vi i literatura:Raimon va cantar Al vent, i a tots ens semblà que també descobríem una clara energia possible, vinguda del fons de la terra o d'un oblidat racó del temps. Raimon cantava perquè si i no ho sàvia. Nosaltres, en canvi, sorpresos, hi trobàvem l'idioma que és rejovenia, més familiar que mai, vibrat en inflexions noves i elàstiques. No estàvem acostumats a escoltar aquesta mena de cançons en la llengua de cada dia".

També trobem testimoniatges d'escriptors com Teresa Pàmies, Josep Maria Espinàs o Manuel Vázquez Montalbán. Finalment es reprodueixen la traducció de Al vent al francès, italià, anglès, alemany, portugués i euskera.

El segon capítol, amb abundants il·lustracions, ho defineix molt bé l'escriptora Isabel Clara Simó. "Crec que la gent té molt clars els dos vessants de Raimon. Potser sí que la seva cançó amorosa no és tan coneguda, però queda ben clar que ha estat i és el poeta dels clàssics i també el cantor de la revolta".

El tercer capítol està dedicat a la persecució de la censura franquista cap a Raimon. El catàleg reprodueix documents del Ministeri d'Informació en els quals es ratllen lletres del cantautor de Xàtiva, citacions de la policia i escrits de diferents governs civils prohibint els seus concerts. Destaca una nota de la Direcció general de Seguretat del 5 de febrer de 1976 en la qual se suspèn una actuació perquè el dia anterior un concert de Raimón "des del principi, l'acte es va convertir en una autèntica manifestació política , amb exhibició de punys tancats i crits tals com Dolores Ibarruri a Madrid, Carrillo, Amnistia, Llibertat i altres. Al mateix temps es van desplegar banderes roges, tant entre el públic com en el propi escenari, sent acollida la seua aparició amb crits i posats d'adhesió".

En la resta dels apartats s'aborda la dimensió internacional de Raimon, l'adaptació de poemes clàssics per a les seues cançons i la seua estreta relació amb Barcelona.